Hipòtesi 1: abans de dimitir, Marlaska ordena buscar i no parar fins a trobar el lloc exacte on van enterrar Federico García Lorca els camises blaves que el van assassinar per ser poeta, d'esquerres i homosexual. Un cop trobades les restes, el Govern més progressista que ha tingut Espanya des de la Transició organitza un funeral civil multitudinari amb la fiscal general com a testimoni de l'homenatge oficial. Les lectures del cerimonial fan un repàs de l'obra del malaurat poeta, amb lectura solemne en la cloenda del «Romance de la Guardia Civil española», peça del preuat «Romancero gitano» lorquià. Es descarta que el rapsode sigui Pérez de los Cobos, per ser part corporativament assenyalada en el poema i, sobretot, per la seva condició de persona afectada per les decisions del ministre dimissionari.

Hipòtesi 2: la dreta, l'extrema dreta i la dreta extrema acaben de sucar pa amb el greuge que s'està fent a l'heroi de l'1 d'octubre i mobilitzen els seus seguidors motoritzats exigint a cop de clàxon la intervenció del rei Felip en la dissolució de les Corts i la formació d'un govern de salvació nacional. Els mitjans de comunicació afins amplifiquen la protesta amb la complicitat dels sectors financers que fa dies aprofiten l'excusa de la pandèmia per condicionar la recuperació econòmica. El clímax de l'operació esclata el dia que el soroll de sabres arriba nítid a les orelles de la ciutadania.

Hipòtesi 3: la cúpula del poder judicial dona validesa a la interlocutòria d'un jutge o jutgessa que imputa mig govern per cor-rupció, deixadesa de funcions i conspiració, a partir d'informes policials que no precisen cap comprovació de veracitat.

Hipòtesi 4: en aquest escenari de risc, el mag Sánchez es treu de la màniga la convocatòria d'una consulta (res de referèndum, paraula maleïda) que posarà a votació el model d'estat: «monarquia o república?», es demanarà a la gent. D'apostes més arriscades n'ha sortit airós, el president marxià. Els barons llardosos ja no saben reaccionar i els professionals del negoci de la política aplaudeixen la maniobra. Ara sí que podran prometre el federalisme que González va utilitzar com a miratge durant tres legislatures sense aprofitar per fer net del franquisme encrostat. Ara sí que tindran projecte per rebatre el de l'independentisme pujolià.

Hipòtesi 5: a Catalunya, els qui ara es queixen de la traïdoria socialista als ideals republicans, se senten incòmodes quan es qüestiona la feblesa, l'error de no haver sabut utilitzar la força de l'1 i el 3 d'octubre del 2017 per fer efectiva la República catalana. Com a penitència s'imposen l'obligació de sumar projectes, amb l'objectiu d'aprofitar el desgavell del sistema polític espanyol per aconseguir el reconeixement del dret de ser un nou estat dins d'Europa.

Hipòtesi 6: a Catalunya, també, els qui s'alegren de recuperar el federalisme com a opció de futur, passen de discussions filosòfiques i comencen a forjar la reedició d'un tripartit que retorni «el seny» a la política i a la societat catalana.

Hipòtesi 7: que Déu ens agafi confessats.