Dilluns passat la majoria de diaris del país van aparèixer encartats en una falsa portada en què el govern de l'Estat i el ministeri de Sanitat agraïen la responsabilitat i l'esforç dels ciutadans en la lluita contra el coronavirus, i ho reblaven amb el missatge «En sortim més forts». En les pàgines interiors d'aquest mateix diari, es donava compte de l'anul·lació de la Patum a causa de la pandèmia, dels 1.500 morts registrats a la regió central fins al moment, d'una ministra francesa que insta els ciutadans del país veí a no visitar-nos per les vacances d'estiu, i s'informava d'unes quantes defuncions, algunes degudes al virus assassí. Com a ciutadà agraeixo l'agraïment dels meus governants, però trobo que no m'ho mereixo. Si durant el llarg confinament m'he mantingut reclòs a casa, respectant totes les normes sanitàries i de prevenció, no ha estat per responsabilitat o solidaritat sinó pel temor de sortir de casa i que algú m'infectés i acabés entubat com un llobarro fora de l'aigua en un box de cures intensives, o bé enclaustrat en una habitació de casa, en quarantena, amb la carmanyola i l'orinal, com un hikikomori de quinze anys. Si aquesta felicitació el govern me l'hagués adreçada per correu postal, hauria retornat el sobre al carter, amb la nota: destinatari immerescut. En el meu cas, quedar-me a casa, envoltat de llibres i pel·lícules, sense més reclam extern que els aplaudiments del capvespre i el reg dels geranis del balcó, més que un esforç i un sacrifici ha representat un descans i una benedicció. A qui sí que cal agrair la responsabilitat i l'esforç és al personal sanitari, als mestres que no hi han escatimat temps i dedicació, als forners que ens han proveït de pa, a les dependentes dels súpers, als centenars de voluntaris que ho han donat tot a canvi de res, als periodistes que malgrat els expedients de regulació temporal mai no han deixat d'informar, a tothom qui ha estat a l'alçada de les circumstàncies i ha aportat professionalment i humanament el seu granet d'ajuda al bé comú. Tant de bo, com diu el govern en el seu eslògan, en sortim més forts. El que és segur és que, d'entrada, en sortirem tots més torts.
