ABerga fou impresa l'any 1812 La Bula Apostólica con la cual, N. Smo. P. Pio VII, Fulmina excomunión Mayor al Gobierno Francés, d'això ja fa més de dos-cents anys. Al principi del segle XIX, Berga fou una ciutat molt cobejada per tots els bàndols en guerra, com per desgràcia va seguir-ho sent a totes les altres guerres del segle XIX. Qui controlava militarment Berga, controlava l'accés als Pirineus, i això, llavors, era molt important.
Els reis d'Espanya Carles IV i el seu fill Ferran VII van fer el paper de la trista figura abdicant entre ells i entregant els seus reialmes a Napoleó; qui va entronitzar com a rei d'Espanya el seu germà, Josep Napoleó, conegut popularment com a Pepe Botella. Napoleó, el 17 de maig del 1809 des de Viena, va firmar un decret pel qual els Estats Pontificis quedaven incorporats a l'Imperi francès, i el Papa conservava la facultat de residir a Roma i se li assignava una renda de dos milions de francs. Aquest text va ser promulgat a Roma el 10 de juny, i l'endemà el Papa va dictar la butlla d'excomunió a Napoleó i el va anomenar usurpador. La tradició, segons l'Enciclopèdia Espasa, diu que Napoleó, en tenir coneixement de la seva excomunió, va afirmar: «Les excomunions del Papa no faran caure els fusells de les mans dels meus soldats!». Napoleó va ordenar als seus exèrcits que ocupessin Roma. El Papa, que era al castell de Sant'Angelo, fou fet presoner, va ser conduït a Grenoble i, més endavant, a la Savona, on el Papa i Napoleó es van reunir en una violenta entrevista.
El 1812 és també l'any de les Corts de Cadis. Per primera vegada a l'Estat espa-nyol es van reunir uns «diputats sobirans» per fer una constitució mínimament democràtica de caràcter liberal. Durant aquesta guerra, Manresa va ser famosa per la crema del Paper del Francès, Busa al Solsonès per la concentració de tropes antifranceses, i la proclamació de la Constitució de Cadis. Mai no es pot oblidar el general Manso, l'heroi militar de la resistència antifrancesa que era de Borredà, i la participació de gent de tota la Catalu-nya Central a la batalla del Bruc. Berga no fou mai ocupada per l'invasor, resistia... i la Junta Superior del Principat de Catalunya s'hi va establir temporalment. També va viure a Berga en Rafael d'Amat i de Cortada, el baró de Maldà, en un pis del Palau dels Peguera de la plaça de Sant Joan. El baró de Maldà escrivia un dietari on explicava tot el que passava en aquells anys a Berga. Són tres volums de Calaix de Sastre, editats per Curial de Barcelona. Els que fan referència a Berga són el volum VIII (editat l'any 1995), IX (l'any 1999) i X (l'any 2003). L'autor d'aquests dietaris explica nombroses coses de la comarca, com ara de Patum, Queralt, Pi de les Tres Branques, com eren les botigues, o el que menjava cada dia.... La vinculació dels Maldà amb Berga es va mantenir durant moltes més dècades. La baronessa de Maldà va formar part de la comissió preparatòria de la festa de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt de l'any 1916.
És en aquest marc, de l'any 1812, que cal entendre la dimensió política i la rellevància històrica de la publicació a Berga de La Bula Apostólica Fulmina excomunión. Per a mi, és clar, probablement, el llibre més important editat mai a Berga. Quasi tot Catalunya va ser terriblement assolat per aquesta guerra, en la qual els reis Borbons traïren i humiliaren els seus súbdits. La gent del Berguedà va participar activament de forma volguda o per imposició en aquesta i totes les altres guerres que en definitiva assolaren la comarca, causaren moltíssimes morts, fam i destrucció arreu. En aquests anys de l'edició de la Butlla d'excomunió, la Junta Central de resistència a l'invasor també va editar uns goigs de la Mare de Déu de Queralt i uns quants llibres més.
