Ningú no sabia res del coronavirus quan va esclatar en les nostres vides ara fa tres mesos, però la situació ha canviat. Els metges han après moltes coses de com es comporta el virus, i tots hem pogut veure amb els nostres propis ulls què va bé per aturar-lo i què no. En tenim la nostra pròpia experiència, i també la de països que van dues passes endavant, especialment els asiàtics. Hem après, amb molta claredat, que l'aïllament funciona, i que la vida al carrer no provoca brots de nous contagis, ni tan sols quan genera imatges més o menys inquietants de molta gent en un parc o en una terrassa. En general, hem comprovat -i ho afirmen els metges- que la vida a l'exterior no genera gaire perill per poc que es mantinguin unes mínimes precaucions. En canvi, hem vist que, des de Corea fins a Lleida, els brots es produeixen en interiors i, sobretot, en celebracions. Les reunions en espais tancats amb gent junta fent festa desinhibida per l'alcohol són en l'origen de la majoria de brots arreu. Les autoritats tenen aquí una pauta que no poden ignorar per veure que algunes limitacions van perdent tot el sentit i, en canvi, d'altres s'han de mantenir implacables.