Sembla que definitivament, per alegria d'uns i desesperació dels hiperventilats habituals, la lliga de futbol tornarà la setmana que ve. Serà una competició desnaturalitzada per la falta de públic i pel fet que s'hagi de disputar de pressa i corrents per acabar-la abans de final del mes de juliol. Tot això si no hi ha nous rebrots, passes enrere en la desescalada i ensurts diversos.

Caldrà esperar els primers partits per veure com és el futbol coronavíric a casa nostra, però la persona que talla el bacallà televisivament parlant en tot aquest tema, el director general de Mediapro, Jaume Roures, ja ha avançat que les graderies dels estadis seran virtuals. Això vol dir que els plans de televisió seran més tancats i que s'intentarà amagar la buidor amb so pregravat de les diferents aficions. Amb una incorporació tècnica així, els espectadors no podran escoltar els crits dels futbolistes o dels entrenadors des de la banda.

Aquest recurs fa pensar en fets ocor-reguts abans de la pandèmia. Sobretot en la involució que els darrers anys hi ha hagut cap a la intervenció dels mitjans. Cada cop menys preguntes, menys jugadors a les rodes de premsa postpartit, instruccions sobre què es pot preguntar i sobre què no, declaracions que gravar algú que insulta des d'una banqueta no és ètic... El so enllaunat sembla un pas més en aquesta direcció. Però el que tinc més ganes de veure és com posen ambient del Bernabéu (85.000 persones) quan el Madrid jugui al petit estadi Di Stéfano, on n'hi caben 6.000.