La pandèmia ens està ensenyant moltes coses. A alguns els està descobrint el món. Escolto una tertuliana en un programa de ràdio afirmant que per la crisi sanitària ha descobert què és un ERTO, un expedient de regulació temporal d'ocupació. La senyora assegura que, en la seva vida professional, està molt habituada a tractar amb empreses i empresaris. Com si això fos un mèrit inapel·lable que hagués de brillar al seu currículum com a tertuliana. La dona, que per l'esclat global del coronavirus ha sabut que hi ha gent que es queda sense feina i depèn d'un Estat que no paga puntualment per sobreviure, està d'enhorabona. Més de 700.000 persones en règim d'expedient després, haurà après que, més enllà dels seus cercles de contactes on ERTO podia ser alguna cosa en grec antic però mai res traduïble a patiment pel dia a dia i angoixa per un futur gris molt fosc, hi ha parauletes que no són una moda, sinó una realitat indissociable de les empreses (prop de 100.000 en ERTO) que diu freqüentar. No voldria haver de dependre d'entorns empresarials en què s'ignora el significat d'ERTO i el seu cost. Potser sí que la pandèmia ens haurà fet a tots diferents i a alguns una mica menys estúpids. Més al dia de com es viu en un món d'estretors permanents en què, això sí, potser ens haurem acostumat a sobreviure a certes tertúlies.
