L'ús de les mascaretes, guants i altres elements per fer front al coronavirus ha generat controvèrsies, ha consumit hores a les tertúlies de ràdios i televisions i se n'han escrit milers de línies als diaris. Però si ara vas amb guants a algun dels hospitals de Manresa, per exemple, et demanaran que te'ls treguis perquè no pots garantir que siguin higiènics, i que és millor que passis les mans sota un raig d'aquest gel hidroalcohòlic que, per fi, és a tot arreu. Supermercats inclosos. Semblava que els guants eren la solució perfecta per evitar contagis. Toques però no et toca (el coronavirus). En una botiga del meu barri, el propietari de la qual va tenir l'habilitat de comprar-ne força caixes quan tot va començar, en van vendre a cabassos. Fins que se'ls van acabar. Quan en va voler comprar més els proveïdors li van més que triplicar el preu. Es va negar a pagar i, per tant, a vendre'n perquè, segons em va dir, els seus clients no es pensessin que és un lladre. És clar que els sanitaris n'han de dur, però per usar i tirar, que diu l'expressió, no per dur-los tot el dia. Jo, al principi, amb mascareta i sense guants em sentia nu. Ara ja estic més tranquil. Només em genera cert neguit aquella gent que la porta per sota del nas -no serveix per a res- o sota la barbeta. I d'aquests n'hi ha molts perquè les mascaretes ja són moda.
