El Tribunal Suprem ha sentenciat que els ajuntaments no poden exhibir cap bandera diferent de les oficials: europea, estatal, autonòmica i municipal. Adeu al lila feminista, a l'arc de Sant Martí o al color del llaç del dia, ni a la Casa de la Vila ni a cap espai públic. Quines ganes, el Suprem. La sentència expressa una filosofia prohibicionista alimentada per un temor profund a la diversitat. Un esperit uniformador amb intenció uniformitzadora: tots amb el mateix aspecte, com aquells exèrcits que obliguen els soldats a rapar-se el cabell per anul·lar la perillosa individualitat. Amb aquesta resolució el Suprem legisla, i probablement envaeix el territori del Constitucional. Ho fa a partir d'una denúncia de l'advocacia de l'Estat per una bandera independentista canària a l'ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, l'any 2017. Dos tribunals van pronunciar-se a favor del consistori però l'advocacia va insistir i persistir fins a satisfer la seva dèria. Fa dècades que els ajuntaments pengen llaços de tots els colors i banderes de totes les causes a les façanes consistorials, generalment a proposta i instància d'entitats de la societat civil, i el cos d'advocats del ministeri de Justícia no se n'havia queixat, però quan el símbol és independentista salten totes les alarmes. La sentència parla d'esperit constitucional, però no era aquest el que inspirava els constituents, ni tan sols si tot el text es reduís al capítol primer, on la «unitat indissoluble» és proclamada a l'article segon, però just abans d'aquest hi ha l'article primer, el que parla d'Estat democràtic de dret, expressió que s'interpreta com el dret de l'Estat a imposar-se, mentre la democràcia és el deure d'acatament que s'exigeix al demos, el poble. En el seu literal, l'article primer diu: «Espanya es constitueix en Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític». Llibertat vigilada, justícia disciplinària, igualtat en l'obediència i pluralisme «dentro de un orden». Corregint la fase de Romanones, podrien dir: «Facin vostès les lleis i deixin-me les interpretacions».