Les terrasses van viure un boom quan es va prohibir fumar als bars, i ara estan permetent que molts locals puguin superar les limitacions imposades pel coronavirus. Alhora, porten vida al carrer i són una bona alternativa de socialització. Per tot això, a Manresa hi ha ara mateix més de cent terrasses, i la xifra no té perspectives de baixar. Però no tot són flors i violes. Les terrasses són també una font de soroll i d'incomoditats. El soroll dels bars és ara tot al carrer, i en molts casos amb una gran proximitat amb els veïns, que pràcticament tenen els entaulats a dins de casa. L'aparició d'una terrassa pot ser simplement una molèstia, però en molts casos arriba a ser una maledicció. Cridòria i rialles tothora són el pitjor entorn per viure. I aquests dies en què les terrasses ja estan plenes però encara hi ha molta gent a casa teletreballant, pot ser un martiri. Hi ha molt baladrer i molta mala educació. I queixar-se no serveix de res si les policies no hi ajuden. Ho han de fer. Els veïns perjudicats no tenen altra defensa que la voluntat dels seus ajuntaments de mantenir la convivència. És obligat fer complir horaris i intervenir quan hi ha cridòria. Al·legar que no s'hi pot fer res és inacceptable.
