El dilluns 1 de juny, amb motiu de la reobertura dels centres educatius, vàrem adreçar una circular a les escoles i instituts de la Catalunya Central per a saber en quines condicions han hagut d'afrontar la reobertura, atesa la imposició unilateral d'aquesta decisió per part del Departament d'Educació. Tal com és sabut, els sindicats no estem d'acord amb la manera com el Departament ha procedit a tornar a obrir els centres. Hem vist precipitada una decisió que s'ha dut a terme sense diàleg i en absència de negociació a les taules paritàries, sense convocar els Comitès de Seguretat i Salut -òrgan on es debaten, consensuen i valoren totes les mesures de prevenció de riscos laborals dels i les professionals de l'educació- i sense comptar amb el parer de la comunitat educativa en general; direccions de centres, docents i associacions de mares i pares d'alumnes. Tot plegat ha comportat una situació de confusió, desencís, inseguretat i estrès innecessari a moltes direccions, que han hagut de fer mans i mànigues per tal que la represa d'una «certa activitat educativa presencial» no suposés conseqüències greus pel que fa l'expansió del virus de la covid-19 i que la rebuda de l'alumnat no conculqués els drets a l'educació dels usuaris i la desatenció de les seves famílies. A tall d'exemple, la direcció d'un centre ens feia arribar el resum d'un malestar compartit per la resta, amb aquestes paraules: no hem tingut cap ensurt però tancar el curs d'aquesta manera ha estat un error del Departament. Hauria estat molt millor acabar-ho tot telemàticament i dedicar esforços a pensar què farem el proper curs. El missatge que s'ha anat emetent pels mitjans de comunicació i TV3 ha fet que moltes famílies i alumnes creguessin que l'escola tornava a «obrir-se», cosa que no és pas veritat. Ara ens passem el dia responent, entre altres coses que també s'han de fer, mails que demanen venir al centre a fer activitats formatives, lectives, de repàs, etc. Evidentment els adrecem cap a una solució telemàtica... El cert és que, a banda de la percepció força generalitzada que el Departament ha practicat una mena d'assaig general del que haurà de ser realitat al setembre, la comunitat educativa està molt preocupada per com es podrà fer efectiva la tornada als centres després de l'estiu. Els docents es pregunten si disposarem d'EPI per a poder treballar de manera adequada amb nens de 0 a 16 anys, com podrem portar a terme la nostra tasca amb total seguretat per a tothom quan treballem amb infants, en quins espais es podrà donar atenció a grups més reduïts, com es resoldrà el tema de les itineràncies de mestres o especialistes que moltes vegades han de fer 5 canvis de centre en un mateix dia, o com garantirem la seguretat de tothom quan fem ús de la cabina audiològica (per a discapacitat auditiva), que és un espai petit i sense ventilació? Aquests són exemples de dubtes que responen a situacions concretes i reals que es produiran a partir del setembre i que s'hauran de tenir en compte.
Els centres també es van queixar d'haver hagut de desplaçar-se fins al Servei Territorial de Manresa, ja que en el moment de fer la preinscripció escolar no disposaven de l'equipament i els utensilis de seguretat que feien falta. Així no, senyor Bargalló!
Segurament, el que passi ara ja no es podrà pal·liar, però caldria prendre nota de tot aquest desànim i preocupació per tal que l'inici del curs escolar 2020-21 es faci amb la planificació corresponent, la seguretat més absoluta possible i amb els recursos, mesures i protocols pertinents, ben consensuats per tots els sectors implicats directament en l'educació.
