Canvi d'alcalde

A Manresa van acordar repartir-se l'alcaldia entre el primer i el segon partit. D'aquí a uns dies Valentí Junyent, de Junts per Manresa, serà rellevat per Marc Aloy, d'ERC. L'alternativa era una alcaldia d'Aloy en solitari, amb només vuit dels vint-i-cinc regidors i els de Junyent furgant des de l'oposició. A Sant Fruitós, l'alcalde, Joan Carles Batanés, del grup local Gent fent Poble, va quedar un regidor per sota de la majoria absoluta però els altres no es van ajuntar per desbancar-lo; ho han fet ara, al cap d'un any. Saber que el mandat se't pot acabar quan se li acudeixi a l'oposició no és la millor fórmula d'estabilitat. Marc Aloy no hauria patit una amenaça semblant, perquè costa d'imaginar els postconvergents pactant una moció de censura amb socialistes, cupaires i arrimadistes, però haver de lligar majories votació per votació també hauria estat un suplici.

La fragmentació dels consistoris reprodueix la que es dona a la política catalana, derivada del sistema proporcional que regeix al Congrés i al Parlament més la doble divisió per raons de model social i de qüestió nacional. La micropolítica municipal repeteix l'esquema, i els partits malden per introduir les seves sigles a tants consistoris com puguin. Sumem-hi l'existència de grups estrictament locals, i el panorama s'acaba de complicar.

La republicana Àdria Mazcuñan serà alcaldessa de Sant Fruitós amb els vots d'ERC, Junts i PSC. Tant la lògica de dretes i esquerres com la clivella nacionalista farien impossible aquest pacte si ens centréssim en els grans principis ideològics, però la vida municipal té altres motivacions. Que, per cert, quan són gaire lluny d'allò que atabala els ciutadans disparen la desafecció i la protesta.