Sempre he considerat que el pas per un ajuntament, i molt especialment, pel càrrec d'alcalde/alcaldessa, forneix unes experiències i unes maneres de fer que milloren clarament l'actuació en altres càrrecs institucionals o empresarials. Hi ha, però, excepcions. Crec que aquest és el cas de la consellera de Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat, Meritxell Budó.
Ho dic per les declaracions llegides en aquestes pàgines de Regió7 en relació amb la falta de socorristes, per a piscines i platges. Faig una breu descripció del problema. A Catalunya tenim un dèficit de 3.000 places de socorrista, en bona part per culpa d'un canvi en la normativa de la Generalitat, mitjançant el qual fa tres anys va considerar que per exercir aquesta funció els candidats havien de cursar un títol professional de dos anys.
Fins aleshores, la via habitual per esdevenir socorrista aquàtic era seguir uns cursos de caps de setmana, organitzats per Creu Roja o per la Federació Catalana de Natació, amb prou intensitat i professionalitat per garantir la seguretat a les piscines de tot el país. El canvi de normativa va trencar aquesta via d'accés, i ha motivat una enorme escassetat de professionals, fins al punt d'esdevenir impossible la contractació per als mesos d'estiu.
Algunes empreses del sector han importat socorristes d'Amèrica del Sud, d'altres comunitats autònomes i d'altres països, però continuen faltant centenars de professionals. Tan greu és la qüestió que hi ha ajuntaments que no han pogut obrir piscines per no tenir socorristes disponibles. I el mateix han hagut de fer alguns hotels, càmpings i altres establiments turístics. En aquests moments, ningú es vol arriscar a tenir piscines a l'aire lliure sense disposar de socorrista i en el cas de les públiques la seva presència és obligatòria.
Vist el problema, i les queixes d'ajuntaments i establiments privats, no se li acut, a la consellera, cap altra sortida que la de mirar cap a una altra banda, i prometre que no hi haurà inspeccions fins al 30 de setembre. És a dir, farem els ulls grossos a les il·legalitats, i els inspectors de la Generalitat faran vacances, de manera que podeu posar persones sense la titulació requerida, en piscines i en platges. Senyor meu, això ho diu una consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya. I no és la primera vegada, perquè l'any passat ja varen proposar el mateix.
A quin alcalde/alcaldessa se li pot ocórrer obrir les piscines municipals sense professionals titulats? A cap. Vaja, a cap que tingui prou sensatesa per saber que s'hi juga el físic i quelcom més. Sense modificar la normativa, ningú es pot saltar la llei. Cap funcionari signarà ni autoritzarà la contractació de professionals no titulats. És impossible. Seria una insensatesa total, perquè davant de qualsevol incident, i ja no dic accident, seran els tribunals els qui dictaminin. I puc assegurar que cap mirarà cap a una altra banda.
Què caldria fer? Ho he dit i repetit dotzenes de vegades que va ser un greu error la modificació de la normativa de socorristes. No és igual fer de socorrista en una piscina de 200 o 250 m2 de làmina d'aigua, que en una piscina olímpica. I encara menys fer de socorrista de platja. Aleshores, tornem als cursos de socorrista aquàtic, en dues categories. Una, senzilla, per a piscines de lleure i turisme (de menys de 300 m2 de làmines, sumades la gran i la petita de xapoteig) i una segona categoria per a les piscines olímpiques i les platges, i aquí, si es vol, que sigui mitjançant un cicle formatiu. Amb aquesta variació, salvaríem la manca de socorristes a tot Catalunya, i faríem possible que estudiants i joves en pràctiques poguessin obtenir uns diners fent de socorristes en piscines de lleure i turisme. El que no es pot fer és promoure la insensatesa de no cobrir les places amb professionals titulats. Això suposa fer equilibrisme i jugar amb el trapezi sense xarxa. I mai, mai, un membre d'un govern pot incentivar l'incompliment de la legalitat.
