En molts casos el repte d'aquesta pandèmia no ha estat sobreviure al virus, sinó sobreviure als veïns. Fins i tot en aquells casos en què els veïns són exemplars i la convivència, modèlica. Cada veí frega setmanalment el seu replà i les reunions de la comunitat són una bassa d'oli. Tothom se saluda i cap nen guixa les parets de l'escala. Però vet aquí que un virus maligne obliga els veïns a quedar-se a casa, un dia i un altre. Fins a dos mesos llargs. Al començament, el veí anònim, que viu sol, fins agraeix la nova situació. Se sent acompanyat. Però aviat se'n penedirà. Els veïns de dalt, una parella de jubilats que acostumen a viatjar tot l'any, es fan presents a totes les hores del dia i part de la nit. Dediquen els matins a jugar a la petanca al menjador, les tardes a dinamitar els timpans dels veïns amb els escarafalls dels Sálvames de taronja i de llimona, i els vespres, el marit rasca les cordes d'un violí estrident i desafinat, recuperat del bagul dels records de quan era noi. Al pis del costat dret s'hi està una parella jove i dinàmica, que durant la pandèmia intenta treballar des de casa, amb tres nens rebecs i un gos. Cada vegada que internet falla, baixen tots els sants. També, quan un cop de pilota fa saltar pels aires alguna ceràmica o un dels nanos deixa l'aixeta oberta i inunda tota la planta. Al gos se'l sent grinyolar sovint. Això passa quan els nens volen jugar a extreure-li sense anestèsia els carnots i l'animal no ho veu gens clar. El veí anònim diu que encara és pitjor quan s'hi afegeixen els pares i tots plegats juguen a no te la fotis amb el patinet. Després de sopar, cada vespre socarrimen un pastís i tota l'escala s'omple de fum. A l'altre costat, hi viu una parella també jove. Ella és aficionada al bricolatge i ell lidera un grup de rock. No tenen nanos ni gos, però sí una taula de so on ell cada dia assaja una nova versió de Resistiré, que al vespre interpreta al balcó per a tot el barri. Durant el dia a ella se la sent serrar, llimar, trepar, clavar i renegar. Quan cap al tard aconsegueixen fer l'amor, les parets trontollen, internet cau, el pastís es crema, al violinista se li trenca una corda i al columnista se li acaba l'espai.