07 de juny de 2020
07.06.2020
Regió7

Corpus, Patum i Berga

06.06.2020 | 22:05
Corpus, Patum i Berga

La Patum es fa a Berga i per Corpus, llevat d'algunes excepcions; però s'han fet Patums extraordinàries en honor de la Mare de Déu de Queralt o per homenatjar caps d'estat espanyols com Alfons XIII i Joan Carles I, i el dictador militar Franco. Ara, per Corpus, quasi sempre hi ha hagut Patum. El darrer cop sense Patum fou els anys 1937 i 1938, no per ser anys de guerra, sinó a causa de la persecució religiosa a Catalunya, crema d'esglésies i pel genocidi sistemàtic del clergat catòlic pel sol fet d'exercir el seu ministeri. Durant les guerres que assolaren el segle XIX a vegades va haver-hi Patum per Corpus i d'altres voltes en feren d'extraordinàries per victòries militars...

Mai no entendré aquesta indocumentada mania d'intentar fer de la Patum una festa laica i separar-la de l'Església catòlica. Només cal anar a l'arxiu a Berga per veure que això no és pas veritat. Fa uns anys, remenant papers del segle XVII a l'Arxiu Municipal de l'Alguer, vaig trobar que en aquesta ciutat catalanoparlant de Sardenya, que per les mateixes dates que a Berga anava a la processó del Corpus alguerès: una àliga, diables amb maces i Sant Miquel i un angelet, turcs i cavallets, un gegant i un tabal. A l'Alguer feien enramades i guarnien els carrers, com sempre s'havia fet a Berga, els que tenim una certa edat recordem les dues processons de Corpus que es feien a Berga, la del dijous i la del diumenge amb tota la comparseria patumaire acompanyant la custòdia del Santíssim Sagrament. A l'Alguer, al segle XVII, també tenien mascles, per Corpus, com els que recentment ha recuperat el Corpus solsoní.

La ciutat de Berga vivia i fruïa de la Patum des de fa més de tres-cents anys, sempre, d'acord amb el temps que li va tocar viure. No són igual els rituals de la Patum d'abans de la guerra civil del 1936-39, que les dels anys 1950, dels darrers anys de la dictadura franquista o les d'ara, això és un fet més que evident. L'equip de govern de l'Ajuntament, ara, no va als oficis religiosos de la parròquia, això no és nou, el 27 abril del 1932, segons el llibre d'actes municipals, el ple de l'Ajuntament va acordar «eximir» la corporació municipal d'assistir oficialment als actes religiosos de la parròquia per Corpus.

Enguany no tindrem Patum, això és el que malauradament toca amb la pandèmia del coronavirus que assota la nostra terra i mig món. Però hi haurà a la parròquia els oficis religiosos tradicionals per Patum. Des de la mala interpretació, d'un rector de Berga, de la doctrina emanada del Concili Vaticà II, no hi ha la històrica i tradicional processó pels carrers de la ciutat plens de garlandes i amb tota la comparseria patumaire obrint pas a la processó. Pel centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, la comparseria patumaire va tornar, com feia a les processons de Corpus, a pujar per les places de la Creu, de les Fonts i la de Sant Joan, carrer Major i dels Àngels amunt fins a la plaça de de Sant Pere; obrint pas i acompanyant la imatge de la Mare de Déu de Queralt.

La història és com és, es poden interpretar els fets, però mai negar-los ni dir que els turcs i cavallets són una dansa d'origen ibèric o que les maces o plens, follets de la primavera...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.