Aquest era el títol de la 49 Innocentada de Manresa, que vaig escriure l'any 2006 i que va ser estrenada sota la direcció de Teti Canal, amb música de Xavier Mestres, escenografia d'Àngels Freixanet, i l'aplaudit elenc d'actors i actrius de La Bodega Teatre. L'argument narrava les aventures d'una delegació manresana que viatjava al Vaticà, per fer una demanda especial al Sant Pare. Ves qui ens havia de dir, catorze anys desprès, que seríem profetes de la nostra terra.
Res a veure, però, en les intencions d'una i altra comitiva; la còmica anava a sol·licitar una inversió de la Banca Vaticana per a la creació d'un parc temàtic ignasià, mentre que l'oficial d'ahir va anar a convidar el papa Francesc i a explicar-li el projecte Manresa 2022. Entre nosaltres, tinc el dubte de si la proposta per celebrar els 500 anys de l'arribada de sant Ignasi a la ciutat està tan elaborada com la de la Bodega Teatre per construir l'Ignasi Aventura. Sigui com sigui, tampoc ens han demanat assessorament sobre la nostra experiència papal entre bambolines, si ho haguessin fet els hauríem aconsellat uns bons vestits amb plomes de revista, per allò del glamur de l'església, quedar com angelets i de passada treure's del damunt aquella gomina de seriositat que gasten els polítics.
Per fer més atractiva l'exposició del 2022 -si volen els muntem un vodevil- no hauria estat malament lliurar al pontífex unes ampolles de la DO Pla de Bages, que com a vi de missa dona la talla XXL; i sobretot, no badar paraula del divorci entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, ni que l'alcalde que tindrem l'any de l'efemèride serà republicà, que aquestes coses ja se sap que no agraden gens a la Conferència Episcopal.
Si, com han dit els de Fem Manresa, que han titllat la visita d'operació propagandística, aquesta hagués estat la intenció, també els hauríem aconsellat un cert toc descarat; en el nostre cas va anar molt bé, perquè el pamflet «La razón» ens va dedicar un bon reportatge que començava dient «en Manresa, las Instituciones apoyan con dinero público a un musical irreverente y ofensivo». La campanya publicitària va ser efectiva i a molt bon preu, cal dir que tocar els ous a l'extrema dreta, en aquelles èpoques, sortia barat i el TSJ no processava tant.
El final de la Innocentada tenia gràcia, no sé si tanta com el que va tenir la visita oficial d'ahir i que ja ens explicaran. Confiem en allò que diuen de la gràcia de Déu i a veure si per commemorar el 16è aniversari de l'estrena d'aquell musical el papa Francesc ens visita; si fos així ja podrem dir que la vam encertar fins i tot en el títol, perquè el «cristu» que es pot muntar a la capital del Bages pot ser de dimensions bíbliques. Per cert, allò del projecte del parc temàtic Ignasi Aventura, sempre som a temps de revisar-ho.
