Vist retrospectivament, sembla obvi que una pandèmia com la de la covid-19 havia d'arribar. Tenint en compte l'extensió de la urbanització (invasió del medi natural per l'home) i de la globalització (grans moviments de persones i de béns), era inevitable que apareguessin nous virus i que s'expandissin ràpidament. De fet, als dar-rers cinquanta anys ja n'hem tingut unes quantes, d'epidèmies mundials (SARS, ebola, VIH, grip aviària?), de manera que els que advertien que vindria una nova pandèmia feien una aposta segura.

Malauradament, també podem predir moltes altres desgràcies que ens castigaran aquest segle i que ja estan avisades. Per exemple, el canvi climàtic. Ni tan sols si féssim (que no ho farem) tot allò que caldria per combatre'l, no evitaríem que les seves conseqüències acabin posant potes enlaire el món que coneixem. Precisament, els efectes del canvi climàtic, junt amb els episodis de meteorologia extrema, els desastres naturals i la pèrdua de biodiversitat, són les principales amenaces a què s'enfronta la Humanitat ara mateix, segons la darrera edició de l'Informe de Riscos Globals (IRG) que cada any publica el Fòrum Econòmic Mundial. L'IRG analitza els principals riscos a escala internacional i els classifica en funció de la probabilitat que succeeixin i del mal que poden causar.

Una altra propera «plaga» que de moment passa més desapercebuda és la que té a veure amb les tecnologies digitals. Més enllà dels ciberatacs i dels robatoris de dades que augmenten en un món en què més de la meitat de la població està connectada online i 2 de cada 3 persones tenen un mòbil, un perill encara més gran ve associat amb l'internet de les coses. En la mesura que: cada cop més productes i infraestructures (cotxes, televisors, centrals elèctriques, plantes químiques) són autèntics ordinadors; cada cop més coses estan connectades a internet; i qualsevol cosa connectada a internet pot ser piratejada (tant els ordinadors com les connexions són vulnerables); aleshores les possibilitats d'accidents greus o d'envestides a empreses, governs i serveis s'incrementen.

Pel que fa a les crisis econòmiques, socials i polítiques, ja tenim interioritzat (tot i que preferim oblidar-ho mentre hi ha bonança i pau) que són recurrents i que no hi ha manera d'evitar-les. En tot cas, l'atur, les crisis fiscals i les migracions involuntàries són els tres fenòmens que segons l'IRG més ens haurien de preocupar.

Aquest és el panorama que suposadament ens espera: un bon nombre de plagues mundials, amb un alt potencial destructiu (pèrdua de vides, caos econòmic, catàstrofe ecològica, etc.), en part perquè unes porten a les altres. Desgràcies que la humanitat ha generat o agreujat, però que també podria prevenir i solucionar millor si posés els llums llargs i si disposés d'un sistema de governança global que permetés fer-hi front, i si individualment i localment ens preparéssim (materialment i psicològicament) per a l'adversitat. Es tracta, simplement, de construir societats més previsores i resilients -mentre hi siguem a temps.