En pel·lícules i acudits és típica l'escena d'un policia que demana a una persona, amb símptomes evidents d'embriaguesa, que camini per sobre d'una línia recta. Com que va pet se succeeixen situacions còmiques. Seguint aquesta mateixa línia, un munt de tuiters se'n foten de l'Ajuntament de Manresa per haver delimitat espais amb prioritat per a vianants a la calçada -perquè puguin mantenir la distància de seguretat a causa de la pandèmia en punts amb voreres estretes- no fent servir exclusivament línies rectes i paral·leles. Comenten que com es nota que ja es pot consumir alcohol a les terrasses, que deu ser un carril «imbícil», que són les línies de Nazca a la manresana, es demanen si podria ser un futur Scalextric, que si portaven un cigaló de més, que si és un carril per a la gent que li agrada aixecar el colze... A banda de les conyes de tot tipus, s'arriba a desqualificar globalment la tasca de l'Ajuntament per aquest fet. Hi ha qui intenta explicar-ho amb arguments, però la majoria practica l'escarni. Hi ha una frase que diu «Qui es mou no surt a la foto», que alerta sobre els perills de dissentir, de trencar l'homogeneïtat, de sortir per la tangent, en suma. Jo proposaria que es demanin a ells mateixos si una línia flexible és més dolenta que tenir al cap que sempre, sempre han de ser rígides.
