Quin any! Ens hem cruspit mig 2020 sense que s'hagi complert el full de ruta previst, i tot fa pensar que en sis mesos no ho recuperarem. Ben poques coses que havíem imaginat es faran realitat i, segurament, moltes aspiracions personals quedaran aturades, congelades. Alguns haurem de començar a espavilar si no volem fer salat.

En el terreny personal, segur que el parèntesi de relació social ha facilitat el redescobriment familiar i s'ha assaborit com feia temps la convivència, l'ambient d'intimitat, la comunió de pensaments. Moltes parelles es deuen haver reinventat i retrobat després d'haver passat la prova del confinament. I els que tenim fills i nets fora de casa hem reconduït els problemes de comunicació, gràcies a les videoconferències.

Si fem balanç laboral, l'afectació és brutal en molts sectors. Els somnis de creixement professional de molta gent per al 2020 han tingut un mal despertar. L'ERTO és la solució impossible a un futur gens clar. Es comptava fer molt i l'atur ho amenaça tot. El petit empresari, l'autònom, el botiguer que començaven a treure el cap reclamen ajuts. Els mitjans recullen diàriament la veu de sectors professionals que se senten desemparats. I al costat d'aquests, d'altres que s'han reinventat, professionals que han reconsiderat la seva vocació i aprofitat per començar de zero, amb aires nous.

Ves, tot allò que les famílies polítiques no han sabut aprofitar. N'hi ha que han empitjorat: els independentistes pocapena, per exemple. Els líders que creien tenir amarrades les regnes no comptaven amb els bocamolls destralers. Entre uns i altres han aconseguit que la gent que hi confiava navegui entre el desànim i l'emprenyament. L'exigència d'unitat dels partits ja és causa perduda, i només es reclama una estratègia conjunta com a última oportunitat per a recuperar la trempera del 2017.

Uns altres polítics incapaços, obsedits en l'objectiu de desmuntar el govern «rojo, separatista, comunista, bolivariano», són els de les dretes hiperdestil·lades que estan en cop d'estat emocional permanent. Lloen els herois de la «policia patriòtica» que els volen desmuntar, tan rendible com els va ser quan ells governaven, i saben que encara els queden els jutges i els mitjans còmplices per aconseguir els seus fins. Ho aprofiten tot, sense complexos ni miraments.

Als polítics que pensaven governar com mai també se'ls han capgirat les previsions. El virus, l'oposició, el món sencer són enemics a combatre. En el «fragor de la batalla», que diria aquell, ni els morts no saben comptar: els en surten 44.000 mil de més dels que esperaven. Si juren que els de la covid només són 28.000, ja diràs tu de què s'han mort els que sobren. Al ministre Illa només li faltava una altra pandèmia, desconeguda, per controlar...

Al personal sanitari també li ha canviat la vida: amb les retallades havien perdut bous i ara, per poc que perden les esquelles, la vida. Al contrari que els guàrdies civils i policies amb un augment del 20% del sou. Manoi!

Amb tanta sorpresa, segurament serà millor pensar en positiu, que en ser optimista.