El (primer) Papa jesuïta va ser visitat dissabte per part d'una delegació manresana, liderada pel binomi d'alcaldes de la ciutat. Junyent, Aloy i el reduït seguici que els acompanyada van ser al Vaticà per convidar Francesc a venir a Manresa. Seria al 2022, quan es compliran els 500 anys de l'estada de sant Ignasi a la seva famosa cova, a on s'ubica la gènesi d'una dels ordes més influents de la cristiandat. En el sempre peculiar llenguatge polític es dirà que la visita «va anar bé», donat que l'home que vesteix hàbit albí va dir que si la salut l'acompanya potser vindria. Temps enrere ja havia dit en un altre lloc: «Vendré a España si sigo vivo, pero tienen prioridad los países pequeños». Per llegir entre línies a gust del lector.
Fer previsions sobre la factibilitat de la seva vinguda d'aquí a una parell d'anys és una exercici irresistible. El ganxo amb què compten els promotors és molt potent, quasi magnètic. Ell pertany a la Companyia de Jesús i temptar-lo a venir a on van començar a conformar-se és una molt bona jugada. Si ho aconsegueixen serà sens dubte la notícia local més potent des de la celebració de les Bases de Manresa i potser faig curt. Vindria als quaranta anys de l'estada a Montserrat d'un antecessor seu, Joan Pau II, que no era ni jesuïta ni franciscà, això és segur. Per aconseguir-ho han de saber que és un repte similar a obtenir unes Olimpíades. No en tindran suficient amb la complicitat manresana, ni de bon tros. Fer-lo venir haurà de ser una operació entre el Gobierno central, la Xunta de Galícia, la Generalitat i la cúria espanyola, ara presidida per un aragonès i bisbe de Barcelona. El cardenal Omella és un home molt proper al Papa blanc. Començant pel principi, s'ha de tenir en compte que vindria un cap d'un estat, el Vaticà, i li caldria un tractament adequat. Els gallecs hi tindran coses a dir perquè la covid està a punt de passar l'any jacobeu del proper al següent. En la lògica dels programadors de viatges papals, combinar desplaçaments és habitual. En l'única visita de Ratzinger, el papa Benet XVI va fer un d'aquests dos per un: Santiago i Barcelona. I el Govern de Catalunya hauria de ser qui ho organitzés quant a logística i parafernàlia. O sigui, qui hauria d'assumir les despeses. Una visita d'aquesta mena sempre surt cara i algú ha de pagar. Ho veig una missió poc possible. Tal com ell mateix diu, caldrà que segueixi viu (té 83 anys) i amb salut per desplaçar-se. Caldrà que tots els citats abans no es barallin entre ells, cosa ben probable. La diabòlica càrrega política de Catalunya i d'Espanya és massa tòxica. L'alcalde in pectore va ser hàbil en col·lar-li dissabte un llibre d'Oriol Junqueras mentre feia una petició de llibertat per als presos. A Bergoglio li aconsellaran evitar un vesper polític a on molts bisbes són uns integristes, més dels que un peronista d'esquerres com ell voldria. El titular a Sant Pere va escollir el nom papal per equilibrar (o dissimular) amb els franciscans el poder de la seva congregació, però al seu cap o prepòsit jesuític sempre li han dit el «Papa negre» per la seva influencia subterrània. Des del 2013 els tenen tots dos.
De la visita al mossèn més important de tots, tampoc em puc estar de treure'n alguna punta més. Entre els cinc membres de l'expedició no hi havia cap dona, la qual cosa ha fet arrufar el nas a no poques feministes. S'ha pogut veure en les fotos del servei oficial vaticà que la distància sanitària requerida no va ser respectada en els posats. Seria una calamitat mundial que l'home més sant es contagiés per una soca del virus mutat al Bages i tornés cap a Itàlia (d'on va venir) via la casa de Santa Marta.
