Estaràs sol al mig del desert i se t'acostarà un guàrdia a preguntar per què no portes mascareta.
-Perquè estic sol al desert.
-Això era abans que arribés jo. Són cent euros, gràcies.
Es pensaven que el tapaboques desapareixeria de les nostres vides quan s'aixequés l'estat d'alarma? Doncs no. Aquest 2020 serà l'any de la mascareta, i ves que el 2021 no s'hi afegeixi. Val més entomar-ho amb filosofia.
Si l'hem de dur tota l'estona quan sortim de casa, deixa de ser un accident profilàctic i es converteix en un habitant permanent del vestidor. Com a tal l'hem de tractar.
La seva finalitat declarada és la d'evitar contagis, igual com la finalitat de la roba és protegir-nos (del fred, del sol, de les mirades), i bé la seleccionem amb cura entre l'oferta de moda. L'abillament de la indumentària parla de nosaltres, fins i tot quan decidim posar-nos qualsevol cosa.
La mascareta serà una paraula afegida en l'autodefinició que redactem cada vegada que ens vestim: «soc un adolescent insegur», «soc un clàssic avorrit», «soc un vull i no puc», «soc un deixat».
Si existeixen els polos de mercadillo i els polos de cocodril, també han d'existir les mascaretes de supermercat i les de marca exclusiva. Si no han aparegut les falsificacions, ja arribaran. Miriam Ponsa haurà triomfat quan el top manta vengui mascaretes Mira'm Ponça a dos euros.
La setmana de la moda de Milà va celebrar-se abans de la gran reclusió, però d'aquí a uns mesos tindrà lloc la propera, que presentarà els models per a la primavera i l'estiu del 2021. Friso per veure els dissenys de mascaretes, amb colors i estampats que combinaran amb els de bruses, pantalons, barrets, sandàlies i vestits de bany.
I direm: «amb el que val aquest pam de roba jo em compro la de tot un any».
Però ara mateix, quan toca fer-nos a la idea d'un estiu amb morrió per decret llei i consell sanitari, guanyarà aquell que posi a la venda les més fresques i menys irritants.
Ni capacitat filtrant ni històries; com als anuncis de compreses, voldrem que ens diguin: «no la notaràs».
