L'expressió de «portes giratòries» s'utilitza per definir l'actitud d'un alt càr-rec públic quan abandona la política i accedeix a una empresa privada aprofitant-se de la seva anterior ocupació. Uns interessos crematístics comuns, tant per a l'empresa com per a l'expolític. Evidentment, qualsevol persona, quan deixa la seva activitat política, té tot el dret a cercar una nova feina. Èticament, però, aquest dret és qüestionable quan s'utilitza el càrrec públic que s'ha exercit per accedir a segons quines «ocupacions laborals».
Aquests dies l'empresa de gas natural Enagás és notícia pels seus dos darrers fitxatges, els ex-ministres socialistes José Blanco i José Montilla. A l'hora d'accedir a les poltrones empresarials es valora més quina ha estat la seva trajectòria política que no pas el seu «currículum» academicoprofessional .
Refresquem la memòria i fem un repàs dels mèrits «academicoprofessionals» dels dos exministres. El famós Pepiño (conegut col·loquialment amb aquest sobrenom) ha viscut sempre de la política. El seu recorregut professional és resumeix així: exministre de Foment, exdiputat del Parlament Europeu, exdiputat a les Corts Generals, exsenador a les Corts General, exregidor de l'Ajuntament de Palas de Rei, ex-vicesecretari general del PSOE i exsecretari d'Organització del PSOE. Una vida dedicada a la política i ara, als 58 anys, s'incorpora al consell d'administració d'Enagás. I la seva formació acadèmica? Doncs va iniciar estudis de Dret, que va abandonar per incorporar-se a treballar a la Secretaria d'Organització del PSdeG-PSOE.
I el seu company d'aventures, José Montilla, el mateix: exministre d'Indústria, Turisme i Comerç del Govern espanyol, expresident de la Generalitat de Catalunya, exdiputat del Parlament de Catalunya, exdiputat a les Corts Generals, exsenador a les Corts Generals, expresident de la Diputació de Barcelona, exalcalde de Cornellà de Llobregat, extinent d'alcalde d'Hisenda de l'Ajuntament de Sant Joan Despí, exprimer secretari del PSC i exmembre de l'executiva del PSOE. Quaranta anys dedicats a la política i ara, als 65 anys, s'incorpora al consell d'administració d'Enagás. I la seva formació acadèmica? Doncs va iniciar dues carreres universitàries, la d'Economia i la de Dret, però ambdues les va abandonar en els primers cursos i va incorporar-se a la política.
Per cert, la meitat de la composició del consell d'administració d'Enagás són polítics: Antonio Hernández Mancha, expresident de Alianza Popular; Ana Palacio, exministra d'Afers Exteriors del govern del PP; Isabel Tocino, exministra de Medi Ambient del govern del PP; Rosa Rodríguez, exviceconsellera d'Hisenda del govern canari del PP; Santiago Ferrer, exconseller d'Hisenda, Indústria i Transport del Consell Insular d'Eivissa i Formentera. I ara cal afegir-hi els dos exministres socialistes José Bueno i José Montilla.
Consultant l'informe anual sobre les remuneracions dels consellers d'Enagás, el sou és de 160.000 euros a l'any: 100.000 euros de remuneració fixa; 35.000 euros en concepte de dietes per assistir a les reunions; 25.000 euros per formar part de les comissions del consell. Per evitar més cabreig, m'abstinc de reproduir les remuneracions del conseller-delegat (exdiputat del Parlament Europeu amb el PP) i del president (executiu barceloní condecorat amb la insígnia de Cavaller de l'Orde Nacional de la Legió d'Honor de França) .
Un recordatori per al desmemoriat president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Durant la seva intervenció a la 25a Festa de la Rosa va dir: «Obrirem les portes del partit a la ciutadania i les úniques portes que tancarem són les portes giratòries». Sánchez dixit!
