Als assetjadors, ni que siguin presumptes, cal identificar-los. Aquests dies de temps, he llegit el llibre de la Mireia Boya Trencar el silenci. La Mireia ens hi explica moltes circumstàncies personals. I lamento per ella que li hagi tocat de viure tantes calamitats juntes: mort de la mare, del pare, del germà i la seva pròpia malaltia. Però n'hi ha una, també molt greu i que ha posat fi a la seva carrera política. Potser perquè prometia molt o per ser dona. Tanmateix, si l'assetjador hagués estat una persona decent, aquesta hauria pogut estalviar-se-la.

La Mireia, educada i generosa, ens explica què va passar-li. Però no ens diu el nom de qui va fer-li tant de mal. Però les xarxes ens en informen: jove, aparentment feminista -en realitat, molt masclista- i militant de la CUP.

Ella no ha volgut dir el seu nom i com que la CUP -feminista?, evidentment que no tots- l'ha encobert, ara ha de revisar els seus estatuts i expulsar militants o treure's la definició de feminista.

Al capítol: «Venim d'un silenci», la Mireia ens explica que ell va saber trobar l'escletxa per fer-li mal cada setmana i a cada reunió. I s'hi va recrear. Sense ni dir-li bon dia, sense mirar-la, com si no existís, essent l'únic a no donar-li el condol per la mort de la mare, desacreditant sistemàticament totes les seves propostes fins que, per evitar el conflicte, callava... Si responia -diu ella- la violència ambiental creixia i es creava molta tensió... Finalment, i de manera accidental, per un ordinador obert d'una compa-nya, va poder llegir un missatge d'ell: «Parar els peus a la Boya».

I jo ara faig a aquest assetjador els mateixos retrets que faig quan critico actituds masclistes de l'extrema dreta. Però ell és -per sort era-de la CUP. I l'agressió sembla diferent perquè pertanyia a un dels partits polítics que més ha lluitat pel feminisme. Però té la mateixa roïndat.

Tanmateix, la CUP no ha estat a l'alçada i, malauradament, Mireia Boya ja no està a primera línia en la política del nostre país. I per culpa d'un masclista que es vol fer passar per feminista i d'esquerres.

Quan ella va poder identificar que l'assetjament no era per causes polítiques, a les eleccions del desembre del 2017 es va negar a anar a les llistes amb ell. I com que l'Assemblea Territorial havia decidit que ella hi anés, ell va saltar. Però el març del 2019 havien de tornar a coincidir. Ella va demanar que no el convidessin a aquella reunió. La resposta va ser que no el podien excloure si no hi havia denúncia. La CUP va qüestionar literalment que es tractés d'una agressió i no es van atendre les peticions de Mireia Boya. El dia 17 del mateix mes va presentar la denúncia i va dimitir.

I és així com funciona el masclisme: fent dimitir les dones. I la CUP ho va passar per bo.

I és que cal ser rigorós. Si una persona o un partit diuen que són feministes, cal que ho demostrin, també, amb els fets.

En una anterior versió d'aquest article se situava el suposat assetjador al refugi d'Ensija. Aquest esment ha estat eliminat perquè va ser inclòs en l'article per un error que lamentem.