Esmorzar en una terrassa és com fer un curs de sociologia recreativa. Sempre hi ha una taula (almenys) on tothom parla alt, i t'assabentes de la seva vida. Ahir, a la meva esquena, una àvia explicava els problemes de la filla amb el net, que li deia: «mama, això no és col·le, això és casa, a casa jugo», i no hi havia manera que seguís l'ensenyament a distància que ha substituït el presencial des de fa tres mesos.

-La meva filla li diu que tots els seus amics fan classe d'aquesta manera, però ell, que no, que «això no és col·le».

La mare tenia una batalla diària perquè el menut no perdés el ritme, segons explicava l'àvia a les seves companyes de cafè amb llet.

-Va dir que me'l portaria perquè li fallava internet, però si me'l porta dirà: «això no és col·le, això és casa l'àvia». I a casa de l'àvia hi ve a jugar.

Em pregunto quantes mares i pares donarien testimoni de batalles semblants, sobretot amb la mainada més petita i menys responsable. Els primers compassos del curs vinent s'hauran de dedicar a una recuperació de matèries força desigual.

Aquests dies, a les teles, han preguntat a la mainada sobre tornar a escola i tots en tenien moltes ganes. Però quan els demanen per què, quasi tots responen: per retrobar els amics i amigues. «Per aprendre» no és l'opció guanyadora. Les classes són un mal necessari per a l'activitat principal: retrobar la colla, socialitzar amb el joc. No cal dir que d'aquest mal necessari en pot sortir un gran bé gràcies als mestres capacitats, dedicats i motivadors.

Col·le sense col·le no és col·le: així es resumeix la vivència que explicava l'àvia de la taula del costat. Per tant, al setembre s'han d'obrir les escoles físiques. No hi ha alternativa. Qui sigui s'haurà d'espavilar per fer-ho possible.

Els consellers fan propostes, la ministra fa propostes, els consellers es queixen, els sindicats es queixen, mares i pares volen conciliar... Cadascú defensa el seu tros. Però si van treure's llits d'UCI de la màniga per atendre la pandèmia, s'han de poder inventar aules per escolaritzar amb seguretat. Perquè ja ho saben: col·le sense col·le no és col·le.