Si el comissari Villarejo és notícia dia sí i dia també, pels seus afers rocambolescos, no és un fet aïllat dins la història policial espanyola. Un dels casos més controvertits i espectaculars, fins i tot diria de pel·lícula, es va donar durant la dècada del 1910 al 1919 amb l'actuació del també comissari Manuel Brabo Portillo a Barcelona. Es tracta d'un personatge controvertit, que va passar de ser un hàbil policia a espia dels alemanys i pistoler de la dictadura i la patronal. Sempre escrivia el cognom amb b alta. Per tant, em sembla que val la pena respectar-l'hi. No s'ha demostrat el lloc de naixement, però s'apunta a l'illa de Guam, el 1876. Va viure a Filipines, on va combatre els independentistes. Llicenciat en Dret per la Universitat de Manila, va traslladar-se a Madrid. El 1903 obté el primer lloc en les oposicions d'ingrés a la Hisenda Pública i el 1908 en la promoció al Cos de Vigilància de Madrid, i és traslladat a Barcelona. Com a policia era brillant, però diabòlic. El 1909 va defensar la Comissaria de les Drassanes de Barcelona, durant la Setmana Tràgica, i fou ascendit a comissari. Està demostrat que «La Soli», durant la Primera Guerra Mundial, en l'etapa en què la dirigia Josep Borobio, estava subvencionada pels alemanys. Els anarcosindicalistes criticaven les maldats del capitalisme i defensaven les vagues i la conflictivitat laboral, i als alemanys els interessava paralitzar la producció d'empreses, que exportaven material militar a França. Coincidien els dos interessos en una mateixa finalitat: el boicot. Es va acabar quan Martí Barrera fou nomenat administrador del diari i va escollir director Àngel Pestaña. Durant la guerra, hi ha indicis evidents que Brabo treballava per als alemanys a sou del servei secret. Per la seva professió de policia tenia accés al port de Barcelona i elaborava informes que permetien als alemanys l'enfonsament d'embarcacions espanyoles. També l'assenyala com a agent dels alemanys l'atemptat contra Josep Albert Barret el 8 de gener del 1918, a prop de la Universitat Industrial. Tenia una fàbrica de metall que fabricava obusos per a França i treballava les 24 hores del dia. Portillo i el dirigent anarquista Eduard Ferrer van organitzar una vaga per suprimir-ne la producció. No va tenir èxit. Però l'assassinat era també un avís per als empresaris barcelonins del ram. Després detindrà líders anarquistes a l'atzar. Com a policia reprimeix i fins i tot se l'acusa d'haver disparat contra una multitud liderada per Amàlia Alegre en la vaga revolucionària del 1917.
Però «La Soli» de Pestaña, el 9 de juny del 1918, publica dos documents amb la capçalera de la secció especial de la policia, signats per Brabo, on es demostra la seva participació en l'enfonsament del vaixell Mumbrú i on aconsellava desaparèixer a un confident. Els pèrits cal·ligràfics determinaren que sí que era la seva lletra, però Garcia Oliver afirma en les seves memòries El eco de los pasos que les cartes eren obra d'un falsificador: Mariano Conde. I conclou que li havien fet una mala passada. Ara bé, Garcia Oliver no hi era present, sinó que esmenta referències de tercers. Condemnat i fora oficialment de la policia, el capità general Milans del Bosch i el general Martínez Anido li encarreguen ser el cap d'una policia paral·lela dins de capitania. Milans no entenia el món sindical que tan bé dominava Brabo, expert coneixedor dels baixos fons barcelonins, des dels music-halls a les cases de prostitució. Va muntar la Banda Negra, amb subordinats de la policia, delators i infiltrats a la CNT. L'assassinat de Pau Sabater, el Tero, va ser el detonant del seu, a mans dels homes d'acció de la CNT el 5 de setembre del 1919, al carrer de Santa Tecla. Al seu enterrament no hi va faltar l'esmentat Anido, i una de les corones era del Consolat d'Alemanya a Barcelona, segons La Veu de Catalunya, l'únic diari de l'Estat espanyol que es va fer ressò d'aquest detall. La ciutat entrava de ple en uns anys de violència i pistolerisme, en què el terrorisme d'Estat era encapçalat per Martínez Anido, d'acord amb la patronal, que finançava els Sindicats Lliures.
