Els berguedans no tenim sang. No. Per les venes ens corren litres de pólvora patumaire, l'equivalent a estar tocat per la tramuntana a l'Empordà. És així. D'acord. Però se suposa que tenim cervell. En teoria. El condicional ve a tomb després de veure què va passar la nit de dimecres a dijous a la capital de la Patum amb aglomeracions i un menfotisme olímpic per les normes de distanciament social.
Aquest any l'Ajuntament va acordar que no hi hauria Patum. La covid-19 ha fet estralls, ha matat milers de persones, n'ha infectat desenes de milers més, i s'ha convertit en una pandèmia que ha deixat glaçat el món. No hi haurà Jocs Olímpics fins al 2021. Sembla ben normal que no hi hagi Patum. No hi pot haver aglomeracions de persones perquè la covid-19 s'encén com els fuets de Patum: ho contagia tot. I la festa berguedana és sinònim de gentades.
A Berga, però, sembla que algú no ha entès que la covid-19 no és cap broma. Que els nostres metges, infermeres, zeladors, netejadors, conductors d'ambulàncies, tots aquells professionals que han cuidat els nostres malalts i s'hi han deixat la pell, es mereixen -com a mínim- respecte. Tan poc hem après? Tan poc ens importa la nostra salut i (sobretot) la dels altres per sortir al carrer i actuar com si no passés res?
