Estic convençut que cap dels que varen participar en la llarga lluita antifranquista, hagués mai imaginat que la recuperació de la senyera, fos una de les batalles, en plena democràcia. Milers, centenars de milers de catalans i catalanes, foren perseguits i condemnats, per recuperar les senyes d'identitat de la nació catalana, durant els quaranta anys de dictadura. I un dels símbols més entranyables, la senyera, portà molts patriotes, a condemnes de presó.
Era/és incomprensible, assistir al menyspreu per la nostra bandera oficial, per part d'alcaldes/alcaldesses, regidors/es, i tants altres càrrecs institucionals que en el moment de fer el jurament per accedir al càrrec, ho varen fer, acatant les lleis vigents, entre les quals es troben la Constitució espanyola, per descomptat, però amb ella, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, autèntica constitució municipal.
En els darrers anys, hem assistit a un autèntic arraconament de la senyera, fins al punt d'haver desaparegut de molts ajuntaments i edificis públics, substituïda per banderes de partit, que en cap cas, representen la totalitat del poble català. Aquesta presència de símbols no oficials en edificis públics, ha donat peu a centenars de denúncies, públiques i privades, amb centenars de tràmits policials i judicials, que en res ha beneficiat el respecte i el compliment de la legalitat, com ha de ser norma permanent de qualsevol mandatari públic.
Resolucions, sentències diverses, i interpretacions esbiaixades per part de diferents organismes i institucions, han portat un cert caos, a l'hora de deixar clar quin era el marc estricte vigent. Ha hagut de ser una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries, recorreguda per l'Advocacia de l'Estat, davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem, la que ha motivat una sentència que marca jurisprudència, i deixa clar el marc sobre l'ús de banderes i altres símbols no oficials, en els edificis públics. Es prohibeixen tots els que no són oficials. Sentència lògica i habitual, en tots els estats de la UE.
El conflicte de Canàries, provenia d'un acord de l'Ajuntament de Sta. Cruz de Tenerife, per exhibir la bandera de set estrelles verdes, com una alternativa, a l'oficial de Canàries. La sentència deixa clar que ni que un consistori voti a favor d'un determinat símbol o bandera, no dona dret al seu ús, perquè un acord municipal, mai pot invalidar una llei superior que defensa els drets de tots els ciutadans, i no d'una part. En aquest cas, l'acord és nul de ple dret i queda invalidat per l'existència d'una legislació general que obliga totes les parts.
S'estableix així, un principi tan elemental i democràtic, com que les institucions han de vetllar per l'objectivitat i neutralitat de tots els símbols que representen la institució. I que cap votació té caràcter imperatiu per a un alcalde/alcaldessa, si surt d'aquest marc normatiu.
Segur que sortiran tot seguit veus i juristes de circumstàncies, negant els fonaments de dret d'aquesta sentència, però la realitat és que crea jurisprudència, i que a partir d'ara, qualsevol càrrec municipal que interpreti al seu gust, la legislació, s'haurà d'atenir a les conseqüències. Els tribunals ordinaris tenen una sentència clara i podran actuar, de forma homogènia en tot el territori.
Aquesta sentència és ja pública i publicada, de manera que qui la ignori s'exposa als efectes pertinents. Habitualment, en forma de sanció econòmica i penes d'inhabilitació. Que cadascú en prengui consciència, i que la legalitat retorni allà on no es compleix, de manera que la senyera retorni al lloc que li cor-respon. No deixa de ser paradoxal, el retorn de la senyera, per mitjà d'un tribunal del Regne d'Espanya.
