La imatge de dissabte passat al carrer Castell de Solsona, atapeït de joves feliços i aliens a totes les mesures de precaució que cal observar per al bé de tots, no podia ser més descoratjadora. La seva actitud, afavorida per la laxitud dels bars, era un escarni a la gent que s'ha mort arreu aquests dies, un gest d'absolut menyspreu als que s'han deixat la pell treballant als hospitals, un insult a les persones que s'estan quedant sense feina i una mofa a tota la resta. Observaves la foto, te'ls miraves d'un en un i comprenies que amb aquells individus no hi podies comptar per a res. Perquè, què podries esperar d'algú tan desconsiderat i tan incontinent que és incapaç de fer el més mínim sacrifici, si un dia es veiés comminat a fer-ne un de més gran?

Va ser enmig d'aquell panorama tan desolador quan, tres dies després, David Rodríguez, alcalde de Solsona, va fer públic un ban recordant l'obligació de mantenir les mesures sanitàries que fan al cas i decretant una retallada dels horaris d'obertura dels bars. I tot això avisant de la possibilitat de retirar llicències als que ho incomplissin. Així de ràpid i així de dràstic. La seva reacció hauria de ser un exemple per a molts ajuntaments que miren cap a un altre costat.

Divendres de la setmana passada, el programa de TV3 Planta baixa va fer-se ressò d'algunes reaccions davant la decisió del govern d'ajornar l'obertura de les discoteques. Fede Sardà, propietari de la sala de festes Luz de gas, va ser radical: «Obrirem quan hi hagi totes les garanties sanitàries. Prefereixo morir jo de gana que no pas que la gent mori de la covid-19». Amb un ànim ben diferent, Glòria Cabrera, portaveu de la Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn, va expressar el seu malestar invocant la seguretat que oferirien els locals evitant el descontrol dels «botellons» (la vella tàctica de disfressar d'interès comú un interès particular) i manifestant la discriminació de què eren objecte amb relació als establiments de restauració. Deia que només els diferenciava el fet de tenir música. I afegia amb ironia que «no hi ha cap estudi que digui que el virus es pot contagiar a través de la música». Arran de la disbauxa nocturna que ja s'havia pogut veure a les terrasses de tants bars musicals, la representant del gremi havia de ser ben conscient del perill d'obrir les discoteques, però intentava com fos fer-nos veure garses per perdius. Davant del seu cinisme la generositat de Fede Sardà o la fermesa de l'alcalde de Solsona són encara més admirables.