Bones notícies, en general, sobre el coronavirus. Però l'ambient encara és d'incertesa respecte de qüestions que preocupen molt: saber quan es recuperarà la normalitat que vam perdre fa tres mesos, com serà l'engegada del curs escolar després de l'estiu, quan hi haurà tractaments adequats per als infectats de la covid-19 o quan es disposarà d'una vacuna eficient que n'eviti les infeccions. Poques seguretats, de moment, però en l'àmbit sanitari, la gran multinacional farmacèutica Grífols, d'origen català, acaba d'anunciar que ha començat a produir un medicament específic contra el coronavirus, basat en plasma de persones que ja l'han superat, a la seva planta de Clayton, als Estats Units. Tant de bo que sigui l'inici de la medicació adequada que tanta falta fa en aquests moments. En el terreny econòmic la inquietud segueix sent notable. Les prediccions dels organismes internacionals són molt negres, sobretot si es produïen rebrots importants de la covid-19. L'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) acaba de publicar pronòstics molt negatius per a l'economia europea, que pot trigar força temps a recuperar-se. I les pitjors previsions són per a Txèquia, Espanya i Itàlia, amb reduccions importants de l'activitat econòmica i alts nivells d'atur, que no baixaran fàcilment. I amb una especial afectació al turisme, molt important a tots els Països Catalans, que ja es troba en situació difícil aquest 2020 i que seria un àmbit especialment sensible als rebrots que es puguin arribar a produir.

Mentrestant, la política segueix amb les seves inexplicables però habituals contradiccions que costen tant d'entendre i de justificar. S'acaba d'anunciar, per exemple, que el Tribunal Suprem ha decidit examinar el recurs que va presentar el president Quim Torra contra la sentència que el condemnava a un any i mig d'inhabilitació per un delicte que el Suprem deu considerar gravíssim: no haver tret els llaços grocs del balcó del palau de la Generalitat. Una sentència condemnatòria li faria perdre el principal càrrec del país, la presidència de la Generalitat. Justament per això el Tribunal Suprem deu tenir especial interès en aquest cas i d'entre tot el volum de recursos que té acumulats per la pandèmia, ha decidit plantejar justament aquest el proper setembre. Veurem com acaba perquè una inhabilitació faria que s'haguessin de convocar eleccions a la presidència de la Generalitat. O sigui que ens podríem trobar en una insòlita situació: les eleccions al parlament català de desembre del 2017, van ser convocades per Mariano Rajoy, aplicant el 155. I les del 2020 podrien ser convocades per la decisió del Tribunal Constitucional a causa de la pressa que té el jutge Manuel Marchena per fer saltar Quim Torra com a president de la Generalitat.

I un altre debat polític de gran relleu. L'inici del confinament va coincidir -potser no casualment- amb informacions del diari suís Tribune de Genève sobre els 100 milions de dòlars que l'ex rei Juan Carlos hauria cobrat com a comissió per la construcció d'un AVE a l'Aràbia Saudita. La qüestió s'ha anat complicant i ara sembla que el rei emèrit fins i tot pot ser citat a declarar. Amb el prestigi de la monarquia per terra, la república apareix com la forma de govern més idònia, tal com ha propugnat sempre l'independentisme català, que unànimement ha fet seva l'expressió «els catalans no tenim rei ni en volem». Però els poders fàctics i la dreta espanyola defensen encara una monarquia herència directa del franquisme, que volia deixar-ho «todo atado y bien atado» i que, fins i tot a Espanya, ja seria hora de replantejar.