Conec un home que aquest any en fa 90. Va néixer a Paterson (Nova Jersey, EUA) i als tres anys va arribar a Barcelona fugint del raïm de la ira. Darrere, legions d'obrers i camperols famèlics. Davant, una guerra civil. Ensurt o mort.

Una infància famolenca sota les bombes. La nit de la dictadura. Dos torns de fàbrica diaris, 15 hores. La dona, 15 hores més a casa i en la costura. Honradesa, responsabilitat, consciència, resistència. Una família. Un barri sense asfaltar. Estudieu, nens, que vosaltres no passeu per això.

L'home en fa 90 aquest any. La dona, quina tristesa, no hi va poder arribar. Ell mira enrere i se sent en pau. Va aportar el seu treball i la seva lluita a la construcció de la família i del seu país. Va formar els fills, va pagar els impostos, mai va robar a ningú i avui viu de manera autònoma i digna de la seva pensió.

Jordi Pujol també n'ha complert 90 aquest any. Un grup de fidels pujolistes està utilitzant l'efemèride per intentar rentar el greixum de corrupció que embruta l'expresident de la Generalitat. Emfatitzen l'obra de govern del líder nacionalista: una obra discutible, com totes, però que es pretén santificar malgrat les seves moltíssimes zones d'ombra, entre les quals l'estrangulació de la metròpolis barcelonina i del municipalisme català, en què Pujol va advertir sempre una amenaça al seu poder i el seu credo identitari. I retreuen a la societat que estigui fent «un gra massa» dels escàndols de corrupció pels quals són investigats ell i el seu clan. «Fer-ne un gra massa»: exagerar, treure les coses d'òrbita. De gosadia no en falta. La història fixarà el seu judici sobre l'obra política de Pujol. La justícia farà el mateix sobre el presumpte frau pel qual és investigat. Però el vell patriarca nacionalista ja ha perdut el respecte públic.

Dos homes de 90 anys davant de la pàtria. ¿Com es calibra el patriotisme? Sembla més equànime mesurar-lo amb els impostos que pagues que amb els metres de bandera amb què ocultes els que sostreus.