Si és veritat que ja estem en una altra fase (en porteu el compte?), és moment de plantejar-se seriosament on ens volen ficar després de tres mesos d'estar confinats/controlats. Oblidem-nos de la dèria per recuperar les terrasses, la platja, les caminades, les bicicletes i la trobada familiar; ara cal preparar-se per a la clatellada definitiva: l'entrada a la «nueva normalidad». Si la normalitat és nova, no és normal. És anormal perquè fuig del que és la normalitat per a nosaltres. Per tant, compte amb el que ens anuncien com a «normal». També ens van dir allò que ho superaríem «unidos» i més aviat vam ser «sometidos».

La nova normalitat aquesta ve dictada pels que manen de debò. Pels que amaguen informació i en creen de nova a favor dels interessos que condicionen la realitat. Els que es fan l'orni amb el nombre real de morts. Els que anuncien la fi del món laboral i l'atur universal. Els que justifiquen les retallades sanitàries que ens han abocat a aquest desastre («ningú no estava preparat» diuen, però no deixen d'invertir en armament i «seguretat antiterrorista»). Els que diuen patir per les retallades socials, després d'haver esmicolat drets fonamentals. Els qui aposten per mantenir les estructures parasitals, les despeses sumptuàries, el privilegis dels dirigents, el sistema que no vol trencar amb el passat dictatorial.

Posats a fer el repàs: la policia patriòtica entra o surt en aquesta nova normalitat? Passarà per la pedra de la Justícia que castiga els fora de la llei? L'exministre Fernández Díaz serà processat per haver fet el que va fer contra Catalunya? En la nova normalitat hi continuarà havent un rei inviolable, irresponsable dels seus actes? Posaran al dia la Constitució sense soroll de sabres al fons? Si tot el viscut, si tanta pena acumulada no serveix per resoldre problemes anormals, de poc servirà aquesta «nueva normalidad» que pretenen imposar. Penso que ens volen enganyar.

En saben un pou i els ve de lluny, això de fer passar bou per bèstia grossa. Fent vàlida la dita castellana «aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid...», tiren pel dret i a callar. Se la van inventar al segle XVI, la dita, per justificar el trasllat de la cort a Madrid, com si el rierot que era el Manzanares fos més digne de «la capital del reino», que no pas el Pisuerga. «Cosas veredes», que dirien ells. Les mateixes que estem veient aquests dies amb el rei emèrit com a protagonista principal, la seva nissaga com a candidata a l'Oscar secundari, i la resta de figurants (mitjans de comunicació, cúpula judicial, grans fortunes, PSOE, PP, Vox, Cs...) còmplices d'una situació insostenible, vergonyosa, que escandalitza països democràtics d'arreu d'Europa i el món. Si aquesta és la «nueva normalidad», puah!

Dos apunts finals: 1) això de les escoles i les recomanacions per al proper curs cal veure com acaba. Les competències són ben nostres, però ja veureu com ens les adapten a la «normalidad» aquesta que estan imposant. 2) La compensació econòmica al patiment de món sanitari i assistencial ha de tenir una concreció estructural: retornar la sanitat catalana a la normalitat anterior, la d'abans de les retallades. El valor professional i la innegable vocació no admeten gasiveries.