Retrobaments a la tercera fase

Som a poques hores d'entrar a una esperada nova fase que ens permetrà, entre altres coses, anar a la platja i és el primer que faré. Tinc ganes de respirar Mediterrània per fugir de l'angoixa que hem viscut els darrers dies, m'hauré de conformar amb litorals propers, perquè viatjar als inspiradors paratges menorquins no serà possible si no és que pugui anar a Berlín i des d'allà, amb pinta de guiri, volar fins a ses illes; és el resultat de la doble moral de fronteres obertes i autonomies tancades. Però aquesta no és l'única doble rasadora que ens ha colpit en temps de pandèmia, n'hi ha que fan molt més mal, que repugnen i provoquen basques per l'origen i el que persegueixen; com la que han fet servir els polítics que per una banda han iniciat una croada contra l'eutanàsia, però per l'altra han dictat ordres i protocols que han condemnat persones grans o amb discapacitats a morir sense assistència mèdica. La fastigosa doble moral no passarà de fase, tota una presidenta del Congrés, membre d'un govern suposadament progressista, ha tingut la barra de censurar del diari de sessions les paraules d'una diputada que ha titllat de feixista un coronel de la Guàrdia Civil, el mateix personatge que pel cop d'estat del 23-F va anar a l'hemicicle amb camisa blava per si calia alguna cosa, i la destitució del qual per a la majoria de mitjans de comunicació ha estat més noticiable que l'abandó de milers de persones als seus domicilis o residències. La indigna doble moral que exhibeix un Tribunal Constitucional que, mentre s'atorga la salvaguarda d'una «democràcia avançada», és capaç d'admetre a tràmit un recurs de l'extrema dreta per inhabilitar vint-i-nou diputats, pel seu jurament en el ple de constitució de la cambra, i que si prosperés podria fer trontollar tota la legislatura.