Ala sortida d'un cafè de Florència on havia esmorzat van aturar-me dos agents de paisà de la Guardia di Finanza i em van preguntar amb cortesia si m'havien lliurat el tiquet del pagament. Vaig respondre que sí i no van demanar més detalls. L'endemà vaig explicar-ho al cambrer i em va respondre que era habitual. No sé quanta economia submergida existeix a Itàlia, però aquell establiment no en formava part per moltes ganes que en tingués.
Els guàrdies comprovaven l'existència del tiquet, però no els interessava saber si m'havia pres un caputxino o tres copes de grappa. El meu esmorzar no era de la seva incumbència; només la correcta aplicació de l'IVA. De les formes de comprovar-ho, aquesta em sembla menys invasiva que la impulsada pels socialistes espanyols i que ja ha rebut un avís contundent de la Unió Europea.
El PSOE vol fer desaparèixer el diner en efectiu. Tot pel banc i la targeta. Diuen que és per lluitar contra el frau fiscal dels pagaments «en negre» (expressió nigròfoba que aviat serà expulsada del lèxic acceptable). En una primera etapa rebaixaran de 2.500 a 1.000 euros l'import màxim dels pagaments en metàl·lic, però l'objectiu últim és retirar tots els bitllets de la circulació. I, per tant, obligar tothom a tenir compte corrent, targeta de crèdit o telèfon mòbil amb app bancària. Estris, tots ells, que ens proporcionen una gran comoditat però ens converteixen en subjectes controlables i controlats per llunyans ordinadors i poders encara més llunyans.
Quan pago en efectiu només dues persones estan al cas de la despesa: el cobrador i jo mateix. Si ell no ho esbomba, ningú més coneixerà els meus gustos en matèria d'alimentació, lectura o roba interior. Però si pago amb targeta deixo un rastre que diu: el dimarts 16 de juny aquest subjecte va comprar un cartró de tabac, una ampolla de brandi ulcerant i sengles edicions de Mein Kampf i Das Kapital. I quan l'ambulància em porti a Urgències, la policia sanitària em negarà l'entrada per bevedor, fumador i feixista o comunista, segons el dia i el policia.
