L'agressió a un periodista del Canal Taronja que estava cobrint una manifestació antiracista és un atemptat intolerable a la llibertat d'informació, que és una llibertat que els periodistes exerceixen no per a ells mateixos, sinó per als ciutadans i com a part imprescindible del conjunt de llibertats indivisibles que conformen la democràcia. I el més greu és que no és un cas aïllat. Els periodistes ja estem molt acostumats, també a Manresa, que manifestants exaltats, o sovint membres de les organitzacions (aquestes que critiquen els mitjans quan no acudeixen a les seves crides, per irrellevants que siguin), ens amenacin perquè consideren que una cosa determinada no ha de ser fotografiada o enregistrada. És especialment greu que, molt sovint, això passa en accions de moviments avançats o alternatius que haurien de ser, per definició, els més gelosos defensors de la llibertat. Alguns revolucionaris de barra de bar se senten tan herois que creuen que poden decidir què ha de veure la ciutadania. La idea que la informació només és bona si a un li convé és una noció reaccionària i menyspreable. S'està estenent ràpidament, sovint amb l'exemple de les institucions. Cap demòcrata no hauria de tolerar-ho. Els joves pretesament progressistes, menys.
