Diuen que la fins ara habitual encaixada de mans per saludar-se passarà a la història pel tema del coronavirus. Ens haurem d'inventar un altre mètode. Tocar-se els colzes o els peus, o senzillament un hola en la distància. A mi particularment em sap greu. M'agradava això d'encaixar les mans. O per ser més exactes: me n'he adonat ara -que no ho puc fer-, que m'agradava. Abans no n'era conscient. Un acte de cortesia, de respecte, que anava acompanyat d'una abraçada si hi havia prou confiança amb la persona a la qual saludava. Es veu que això passarà a la història. He fet un cop d'ull a la xarxa i he vist que aquest tipus de salutació podria remuntar-se a l'època preromana, i d'això fa una pila d'anys. A l'edat mitjana era una forma d'assegurar-se que l'altre no trauria l'espasa. I finalment es va escampar per tot el món. Hi ha hagut encaixades històriques (algunes de recents com Barack Obama i Raúl Castro; Oriol Junqueras i Pedro Sánchez; o ja anant més enrere Richard Nixon i Mao Zedong). També us he de confessar que en el cas d'una dona no sabia, en alguna ocasió i possiblement per l'educació rebuda, si havia d'encaixar i seguidament fer els dos petons de rigor. Vaig optar per encaixar i prou. Per què no podia fer els dos petons a un home, també? El maleït virus eliminarà un costum d'anys i panys.
