En tertúlies de sopar i de sobretaula m'he fet un tip de defensar la política i els polítics davant d'aquella frase tan recurrent i generalista que diu que «tots són iguals», i que vol venir a dir que només busquen el benefici propi. Els he defensat i els defenso perquè penso que la seva funció és necessària per a una societat que avanci i convisqui organitzada, i perquè crec que la immensa majoria, des dels milers de regidors de poble fins als diputats, hi destinen temps i maldecaps (especialment els del món local) amb voluntat de servei. Cal dir, però, que hi ha fets que cada cop fan més dificultosa aquesta defensa. Un dels últims gestos que així m'ho compliquen, bàsicament per omissió, és el que es coneixia aquesta setmana del Congrés. En les setmanes de suspensió d'activitat parlamentària per l'estat d'alarma, només un dels 350 diputats, el socialista Odón Elorza, exalcalde de Sant Sebastià, ha renunciat explícitament a la indemnització de les dietes de desplaçament i allotjament que cada mes reben per a l'exercici de la seva tasca a Madrid. Els diputats perceben una assignació base de 2.981,86 euros, als quals s'afegeixen aquestes dietes: 917,03 euros per als diputats electes per Madrid i 1.921,20 euros per als de la resta de circumscripcions. No és tant per la quantia global (que suma) com per la (poca) honestedat que traspua.
