Durant les dues últimes dècades del segle XX, Manresa i el Bages van viure temps difícils. Econòmicament i socialment. Que com a President de la Generalitat vaig seguir de prop. Col·laborant amb els ajuntaments de l'època. De diversos partits. I amb els successius alcaldes que hi hagué. Durant vuit anys (1987-1995) amb en Juli Sanclimens. De qui tinc molt bon record.

Van ser anys difícils i agitats per a Manresa i per al Bages. Econòmicament i socialment. Però també anys de bon govern. I de recuperació. Amb bona col·laboració entre l'Ajuntament i la Generalitat. En l'àmbit sanitari (amb la construcció de l'Hospital General de Manresa), en l'impuls dels estudis universitaris, en la construcció del Nou Congost, en l'adquisició del Kursaal i en el reforçament de la vida cultural de Manresa, etc.

Convé recordar el que van ser aquells anys difícils. Quan van tancar la Fàbrica Nova (és a dir, Bertrand i Serra), la Metalúrgica Textil (és a dir, Can Sallés) i quan ja es temia que la Pirelli acabaria anant-se'n. La Generalitat va poder comptar sempre amb la col·laboració dels ajuntaments manresans i, d'una manera molt especial, d'en Juli Sanclimens. Molt profundament manresà, patriota, amb sensibilitat social i persona afable.

Ara que tornem a viure moments difícils és bo recordar l'acció de recuperació que fa trenta anys es va fer. I les persones que hi van contribuir, com l'alcalde Sanclimens. Amb eficàcia i generositat.