L'accident d'un camió talla durant sis hores la ronda de Manresa: benvinguts a la normalitat recuperada! Una normalitat «nova» que cada dia s'assembla més a la vella, però no a la de fa cinc mesos sinó a la de fa deu anys, quan els estralls i les amenaces de la crisi econòmica ens encongien el cor. Llavors teníem por de perdre la feina i els estalvis. Ara, a més a més, tenim por del fantasma del rebrot -una por que va per edats: només cal veure qui adopta precaucions i qui les ignora. En totes les èpoques, els joves s'han cregut invulnerables.

Decau l'estat d'alarma però es mantenen les precaucions obligatòries: el metre i mig interpersonal i la mascareta. Espantats, emmascarats i distanciats. En la llunyana infància escolar vaig aprendre que el reflexiu castellà «cubrirse» no significava només posar-se un capell, sinó estendre el braç per mesurar la distància amb els companys del davant i del costat en una formació. Gimnàstica paramilitar a càr-rec del mateix professor vestit de carrer que després ens formava l'«espíritu nacional». Ara hem de «cobrir-nos» mentalment per guardar la distància profilàctica (ni el braç fa un metre i mig ni seria acceptable anar pel carrer disparant-lo en totes direccions), i es parla d'aplicacions de mòbil que avisaran de la proximitat excessiva.

Això de la distància ens està costant. Iniciem el gest d'apropar-nos i tot seguit ens retenim. La nostra mà desitja encaixar la mà de l'altre, però el cervell racional li ho prohibeix. Posem cara de no sé què fer, i ens excusem amb un somriure que no traspassa la mascareta. Com podem explicar les nostres angoixes a un amic pacient i esperar el seu consol si no ens pot passar el braç per l'espatlla? Com ens pot mostrar la seva comprensió si no li veiem la cara? Intueixo un elevat volum de desobediència a les limitacions decretades.

Deu de cada nou economistes confessen en la intimitat que no saben res de res. Deu de cada nou epidemiòlegs apliquen el «depèn» a la gravetat dels possibles rebrots. I nosaltres, amb mascareta al juliol, regalimant suor coll avall. Sí, home, i què més.