Ser alcalde no ha de ser gens fàcil, els podem demanar explicacions cara a cara mirant-los als ulls, i encara que l'eficàcia de la seva gestió tingui molt veure amb l'equip que els envolta, han d'afrontar la complicada tasca de fer equip amb tota una ciutat.

Dilluns acomiadàvem l'alcalde Sanclimens, i dijous l'alcalde Junyent renunciava al càrrec per passar-lo a l'alcalde Aloy, que en prendrà possessió dissabte. La implicació amb entitats i l'exercici del periodisme m'ha donat l'oportunitat de conèixer, amb més o menys confiança, tots els batlles de la democràcia. Més enllà de valorar errors o encerts en la seva trajectòria, abans que alcaldes han estat ciutadans honestos i propers, que en política no és pas poc.

Hi ha imatges que no s'obliden mai i ho diuen tot; recordo la nit electoral de l'any 87, eren les meves primeres eleccions municipals com a periodista acabat de sortir de l'ou, venia de la seu del PSC impressionat per les llàgrimes de l'alcalde Cornet, que després de dues legislatures no s'acabava de creure que havia perdut les eleccions, i entrava al local de Convergència, al passeig de Pere III, on es respirava la satisfacció del triomf. La desvergonyida tafaneria de jove redactor em va fer treure el cap a un petit despatx, al costat de la sala plena de militants i celebració, on vaig trobar l'alcalde Sanclimens; l'home que coneixia pel seu inesgotable treball a tantes entitats, estava assegut amb una mirada de bonhomia i l'expressió de qui havia de prendre consciència que el destí de tota una ciutat era a les seves mans. Poques vegades he vist una persona tan voltada de gent i tan sola; des d'aquell dia, mai un alcalde se m'ha fet tan proper ni tan humà, era la viva imatge de l'«i ara què?»; era l'alcalde que els vuit anys següents marcaria el futur, tornaria el Kursaal i el Casino, construiria el Nou Congost i posaria els fonaments de la FUB, entre altres fites i encerts i també algun error. L'home que aquella nit electoral semblava reclamar ajuda es va saber aixecar amb honestedat, valentia, obertura de mires, respecte a l'adversari i sobretot vocació de servei a la ciutat. Crec, sense por a equivocar-me, que la clau principal del seu èxit va consistir a actuar i prendre decisions com el Juli ciutadà, abans que com el senyor Sanclimens alcalde.

Del llegat que ens ha deixat en Juli Sanclimens, els propers alcaldes n'haurien d'heretar la seva honesta convicció ciutadana i l'esperit de servei a Manresa; i nosaltres, a tots ells, els hauríem d'atorgar el respecte i agraïment a qui s'ha fixat com a objectiu un millor futur per a la ciutat. És el moment de reconèixer a l'alcalde Junyent tot l'esforç, dedicació i aportació personal, i agrair al futur alcalde Aloy el seu compromís durant els propers tres anys. Gràcies ciutadans alcaldes.