Aquests darrers dies hem sentit a parlar tant, per part del govern de la Generalitat, dels drets de les persones i, sobretot, dels de la gent gran, que es fa una obligació recordar quina ha estat la seva actuació en referència a aquest sector de la societat que tant ha patit en aquests últims mesos.
Només recordant com s'han menystingut les afectacions del coronavirus a les residències d'avis, ja n'hi ha per posar el crit al cel. Anys sense control d'aquests establiments, convertits en fàbriques de fer diners per al capital multinacional, han portat al desastre que ara estem patint. No val a dir que es revisarà tot el protocol que les obliga, quan el que cal és exigir responsabilitats a qui no ha complert amb l'obligació de control que li pertocava, tot i les denúncies que, any rere any, es feien.
Però els problemes d'aquest sector de la societat, la gent gran, no està només en aquestes dramàtiques conseqüències viscudes, sinó també en les que encara resten per venir, com l'agreujament de la precària situació de moltes famílies que viuen de l'escassedat econòmica de les pensions, del pobre suport en l'atenció domiciliària i de les minses aportacions en els pressupostos de la Generalitat i de molts municipis, per a una millora efectiva en l'atenció de la gent de la tercera edat.
És clar que tampoc cal esperar gaire de grups polítics que han votat, al Congrés de l'Estat, en contra de la millora de les pensions i la defensa dels drets dels treballadors i altres millores socials. Quan massa sovint, en fer referències d'un partit, oblidem quines són les seves actuacions en aspectes determinants de la vida social de la gent, i de la gent gran sobretot, estem deixant de banda els factors que més tard o més d'hora acabaran afectant d'una manera dràstica les condicions de vida de la societat, com hem vist amb el que ha passat darrerament.
La millora de les pensions, en general, és un element clau per apaivagar una situació tan crítica com la que ens cau a sobre. Igualment la millora dels salaris i el manteniment de l'ocupació haurien de ser aspectes essencials en una política progressista per sortir de l'atzucac en què ens trobem. Aquí hi ha les grans diferències quan parlem de dretes i esquerres, de polítiques regressives o progressistes. I en aquest camp el govern de la Generalitat no llueix precisament per afavorir polítiques de millores substancials.
Es pot parlar molt dels incompliments d'altri per tapar els propis, però la realitat s'entossudeix a mostrar les mancances en cada una de les actuacions. Com passa amb la quantitat de gent que es mor abans de beneficiar-se d'ajuts que els correspondrien, per endarreriments en l'eficiència de l'administració.
Si la Generalitat vol de debò afavorir la «gent» de Catalunya, que defensi les pensions, que anul·li les privatitzacions de la sanitat, de les residències de gent gran, que millori el sou dels seus treballadors. Només així podrem apaivagar l'estrall de la pandèmia.
