D e l'etapa que acaba de començar, la Generalitat en diu «de represa». No pot dir-ne «post-covid» perquè la malaltia encara circula, ni «postalarma» perquè continuem alarmats, espantats i esporuguits.

«Represa», significa «acció de continuar alguna cosa que havia estat interrompuda». Al cap de cent dies, Quim Torra reprèn l'exercici interromput de la «governança». Quines paraules! Del fet que les autonomies proposessin i el ministre disposés se'n deia «cogovernança»; del «torno a manar» del president se'n diu «nova governança de l'emergència sanitària». Una represa pot ser la recuperació d'allò que ens havia estat pres («la represa d'una posició de què l'enemic s'havia apoderat»). Torra reconquereix les competències assaltades pel centralisme sanitari.

També s'anomena represa la capacitat d'acceleració d'un vehicle, encara que utilitzem (o utilitzàvem) habitualment el gal·licisme reprís. Un cotxe amb molt de reprís es posa a cent per hora en un tres i no res. És una característica ben útil per sortir dels mals passos i per fer avançaments amb seguretat. Ara veurem quanta represa té l'etapa de represa inaugurada per la nova governança. Catalunya és aficionada als cops d'accelerador que superen la resistència del motor i la capacitat de la direcció. Arrencades de cavall directes a la primera paret.

I reprendre també significa «un aliment, no ser ben rebut per l'estómac». No em posis allioli a la fideuada perquè em reprèn. (I si la fideuada és subtil, no cal espatllar-la). Els dies que ens esperen no se'ns posaran gaire bé: tindrem un nus a d'estómac, mals de cap, palpitacions i freqüents insomnis, però serà per motius diferents de la ingesta alimentària. No ho arreglarem amb bicarbonat ni ens posarem a to amb un plat d'arròs bullit, tot i que potser l'adoptarem com a dieta per qüestions pressupostàries.

Els esdeveniments esportius amb mitja part «es reprenen» després del descans, però amb el mateix resultat al marcador. La nostra represa és diferent: tenim menys punts ara que abans de la pausa. No s'hi val.