És colpidor el valent testimoni de Jordi Pesarrodona en una entrevista a la revista Catalunya Cristiana. L'exregidor de Sant Joan de Vilatorrada comenta un fet que el va deixar astorat: per mitjà de l'historiador Quim Aloy (responsable de Memòria Històrica del Bages), el Sr. Pesarrodona va saber que el seu avi havia represaliat l'avi de Quim Aloy.

Militant de la CNT durant la guerra civil i membre del comitè revolucionari del Bages, l'avi de Jordi Pesarrodona, conegut amb el malnom de «menjacapellans», va ser el responsable directe, a principis de la guerra civil, de l'assassinat de 8-9 persones del poble, gent benestant, de dretes i catòlica.

Jordi Pesarrodona, que també ha conegut el fill d'un altre dels homes assassinat pel seu avi, declarava en aquesta entrevista que, en saber el comportament del seu avi, va quedar astorat. I deia, amb valentia: «L'única opció que tinc és escoltar els altres testimonis i demanar perdó en nom de l'avi». I el Sr. Pesarrodona afegia encara: «Aquest és el pas que necessitem per sentir-nos alliberats». Per això el Papa ens diu que, «només amb una escolta humil i atenta, podrem arribar a reconciliar-nos de veritat», perquè «gràcies a aquesta escolta tenim l'oportunitat de reconciliar-nos amb el proïsme».

Aquest testimoni valent de Jordi Pesar-rodona mostra que només el perdó, escoltar la víctima i cercar la veritat, guareix les ferides. I que, al contrari, el ressentiment enverina el cor.

I és que el perdó és un camí d'esperança perquè venç l'odi, a més de ser font d'alegria i de renovació interior. I també font de salut, com ho expressava sàviament mossèn Ballarín. En una entrevista de David Pagès a Serra d'Or, mossèn Josep M. Ballarín deia: «En aquest món hi ha una cosa molt important que neix del Parenostre: que Déu ens salvi del ressentiment. S'ha de perdonar, no sols per santedat, sinó també per comoditat. Si tens ressentiment, ho pagues tu, més que no l'altre». I és que el ressentiment fa més mal al qui el té, que a aquell a qui s'odia, perquè el ressentiment és sempre font d'amarguesa i de fracàs.

Com diu el teòleg Joseba Andoni Pagola, «La negació del perdó ens sembla la reacció més normal i fins i tot la més digna davant l'ofensa, la humiliació o la injustícia. Però no és això el que humanitza el món! Una parella sense comprensió mútua es destrueix. Una família sense perdó és un infern. Una societat sense compassió és inhumana».

Conten d'un monjo que deia al seu deixeble: «El teu amor serà com el de Déu, quan en el teu cor hagis perdonat el teu germà, fins i tot abans que ell et demani perdó». Només així podrem construir un món més humà, ja que, com digué Martin L. King, «el qui és incapaç de perdonar, és incapaç d'estimar». Per això és tan important el testimoni de Jordi Pesarrodona.