La Patum no nada d'enguany ha deixat com a herència la polèmica al voltant del comportament d'alguns berguedans que varen decidir fer festa igualment, sense respectar les recomanacions de les autoritats civils i sanitàries. En especial, el fet que una de les persones que van actuar imprudentment fos regidora de l'Ajuntament de Berga ha provocat que l'edil en qüestió rebés la censura de particulars i d'associacions veïnals i comercials, i que l'oposició municipal en demanés la dimissió.

Certament, els polítics locals han de donar exemple. Precisament per la seva proximitat a la gent, són models en què hom s'emmiralla i que fixen els estàndards d'exigència col·lectiva. I en un moment en què la credibilitat de la classe dirigent està en mínims, encara és més important tenir bons referents. Ja no funciona allò de «feu el que dic que s'ha de fer, i no pas el que faig jo». Els ciutadans demanen coherència, i la falta de coherència dels de dalt facilita que alguns de baix se sentin legitimats per saltar-se les regles.

Això significa que aquells que representen a altres i que es postulen per liderar-los tenen un plus de responsabilitat en comparació de les persones ordinàries. Se'ls ha d'exigir més que no pas a un veí corrent. Per això, en el cas dels líders polítics, econòmics o socials no n'hi ha prou que prediquin conductes virtuoses: han de ser els primers a mostrar-les i a fer els sacrificis i esforços que demanen a tothom, i sobretot han d'evitar donar la impressió que estan per sobre de les normes. Sense l'autoritat moral que això proporciona, no seria possible obtenir el compromís i la col·laboració dels ciutadans. En conseqüència, quan algú adquireix responsabilitats públiques ha d'assumir l'obligació afegida d'exemplaritat, sabent i essent conscient, a més, que els electes estan subjectes a escrutini públic en tot moment, cosa que obliga a molt. Si hom no està disposat a suportar aquesta càrrega, val més que es dediqui a una altra cosa.

Aquest extra de responsabilitat també és aplicable a la reacció que des de les institucions es té cap als infractors quan són dels seus propis rengles. En el cas de la Patum que comentem, la mateixa alcaldessa Venturós ha admès que els fets esmentats han estat «molt greus». Paradoxalment, però, fins al dia d'avui només ha castigat amb mesures simbòliques la regidora díscola. Aquesta, pel seu cantó, va reaccionar tèbiament davant les crítiques (amb les fórmules tòpiques que ara es porten i que venen a dir: «no he fet res de dolent, però si algú pensa el contrari, ho sento -malgrat que no he fet res de dolent, eh!-»). Això no és de rebut.

Un error el pot tenir tothom, però perdonar-lo requereix que el que l'ha comès l'assumeixi, que se'n disculpi i que asseguri que no el repetirà. No crec que en el cas de Berga s'hagi fet així, però encara s'hi està a temps. I val a dir que des del punt de vista de la pedagogia col·lectiva, seria més útil unes discul-pes sinceres -que encara no hi han estat- que no pas un cessament o una dimissió.