La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha considerat no premiar amb ascensos els equips de base que, per classificació, havien fet mereixements segons el pla de competició establert. És clar que les competicions no es van poder acabar per la crisi del coronavirus i que, per tant, l'estament federatiu tenia via lliure per decidir el que volgués. A diferència dels equips sèniors (futbol amateur), els equips de futbol base es quedaran a la mateixa categoria que ja tenien com si aquesta temporada hagués quedat anul·lada. La FCF al·lega que, en no haver-hi descensos, no es podia incrementar el nombre d'equips a les categories de cara a la temporada que ve, tenint en compte els possibles rebrots del virus i, per tant, la possibilitat que hi hagi d'haver aturades. Tampoc es vol que els equips hagin de fer desplaçaments de molts quilòmetres per anar a jugar. Tot això, que és lícit i segurament molt pensat, topa amb la il·lusió dels joves futbolistes que havien aconseguit fites amb els seus clubs de futbol i que no podran repetir perquè això del futbol base va per edats; també topa amb la il·lusió dels jugadors que venen al darrere que no podran gaudir d'una categoria que havien guanyat els seus companys un any més grans. Sempre que es parla de futbol base es parla de formació com si la classificació no tingués importància. És evident que aquest és l'aspecte principal, però també ho és la competició. Competir també serveix per formar-se, tant o més que jugar per jugar, sobretot a partir d'una edat, penso jo.
