La divisió de la Cerdanya, comarca natural així considerada des de l'edat mitjana, en dues províncies és un dels nyaps més evidents de la divisió territorial espanyola del 1833, que s'afegia a la divisió en dos estats pel tractat dels Pirineus. I el que segurament és encara més greu és que la Generalitat hagi assumit en bona part aquesta divisió en el funcionament normal, per exemple, de la formació de plantilles en escoles i instituts de la Cerdanya. Els professors que o bé són de la Cerdanya o bé aspiren a treballar-hi fa anys que es queixen que hagin de triar entre intentar aconseguir una plaça en una banda o a l'altra de la línia provincial espanyola, i que no puguin ser considerats mestres de la comarca sense més entrebancs. Aquestes queixes estan justificadíssimes i la Generalitat ja hauria d'haver buscat fa anys la manera d'evitar el greuge que suposa l'actual estat de coses. Ara, per fi, sembla que Educació ha anunciat que es mirarà la qüestió amb ganes de trobar-hi una solució. I ja seria hora. Sense un sistema racional de contractació no hi pot haver una bona escola.
