Si llegeixes aquestes línies és que no, el món no es va acabar diumenge (com predicava l'última teoria sobre els maies) i la Terra segueix girant amb la seva tossuderia habitual. Una realitat, un present, que 100 dies d'estat d'alarma no han canviat. Nova normalitat, fase 4, la represa... digue'n com vulguis, al nostre present, que no deixa de ser res més que el que teníem al gener, però amb mascareta. Hi ha accidents que col·lapsen la C-55, la Renfe va tard, la monarquia i Felipe González segueixen sent intocables, ERC i JxCat no se suporten, el Barça de Setién avorreix i els mateixos porcs que abans tiraven les burilles i deixaven la merda del gos a terra, ara, a més, hi llancen els guants i les mascaretes. Però també cal buscar el costat positiu. Aturant-ho tot, a l'Estat s'ha reduït la pol·lució a l'aire el 64 %; a escala mundial, el grau de contaminació és el més baix dels darrers 30 anys; i fins i tot els sismògrafs asseguren que el planeta està vibrant menys. I com a societat, hi ha qui ha redescobert que té família i ens hem adonat que no som éssers invencibles sinó fràgils i que passem massa hores treballant i poques gaudint de la vida. Per alinear tots aquests astres, que no deixen de ser temporals, ha fet falta un gran sacrifici col·lectiu. Tu, a què estàs disposat a renunciar per no tornar a la realitat de sempre?
