L' omertà és aquella paraula italiana molt siciliana equivalent a la llei del silenci. A Espanya aquest pacte de silenci també és força utilitzat sobretot pels partits polítics que s'alternen la governabilitat. L'intercanvi de favors és freqüent quan els convé. Avui per a tu i demà per a mi. Les cambres parlamentàries en són un bon exemple. Són moltes les sol·licituds de comissions d'investigació per afers tèrbols que sistemàticament han estat rebutjades. És evident que les persones netes de culpa no haurien de tenir por a ser investigades. Per tant, quan s'oposen a les investigacions judicials es què quelcom tenen per amagar.
Aquests dies els mitjans de comunicació s'han fet ressò de la desclassificació parcial d'uns documents de la CIA de fa 36 anys que fan referència a la guerra bruta practicada a Espanya contra el terrorisme. Sempre s'havia especulat que la famosa «X» protectora d'aquelles clavegueres de l'Estat era el president del Govern espanyol Felipe González. Una sospita que mai es va poder demostrar per l'oposició a la investigació.
Entre aquella brutícia del GAL (Grups Antiterroristes d'Alliberament) l'exministre d'Interior José Barrionuevo i l'exsecretari d'Estat de Seguretat Rafael Vera van ser condemnats a 10 anys de presó però només van estar 100 dies engarjolats perquè van ser indultats pel govern de José M. Aznar. Recordo aquella imatge de Felipe González fent una abraçada a Barrionuevo i a Vera a les portes de la presó el dia que van ingressar-hi. Ara, amb la difusió d'aquells documents de la CIA i per tal d'aclarir aquella trama de terrorisme d'Estat, s'ha sol·licitat la compareixença de l'expresident González.
El 18 de juny, EH Bildu, ERC, JxCat, PNV, CUP i BNG van sol·licitar constituir una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats per esbrinar les responsabilitats polítiques en la creació del GAL i la presumpta implicació de l'expresident Felipe González, segons consta en els documents desclassificats. A Pablo Iglesias, líder de Podemos, li van preguntar si domaria suport a la creació de la comissió i la seva resposta va ser el silenci. Uns dies després el portaveu al Congrés d'Unidas Podemos, Pablo Echenique, va efectuar unes desafortunades declaracions manifestant la seva oposició a la investigació. L'endemà, Podemos va rectificar i va decidir que votaria a favor de la investigació. Un canvi d'actitud forçat per la pressió de la militància i la coalició al País Basc d'Elkarrin Podemos.
Cal recordar que l'any 2016, quan Pablo Iglesias estava a l'oposició, durant el debat d'investidura de Pedro Sánchez va etzibar al candidat que «el senyor Felipe González té el passat tacat de cal viva». Una contundent al·lusió al segrest, tortura i assassinat dels dos membres d'ETA, Joxean Lasa i Joxi Zabala en l'època del govern socialista.
Podemos, des que està al Govern, sovint es comporta com aquells als quals criticava i fuetejava quan estava a l'oposició. Seqüeles de la metamorfosi política.
Malauradament, tal com ha succeït altres vegades, aquesta reclamada comissió d'investigació del GAL tindrà el mateix recorregut que la del rei emèrit. És a dir, res de res. Una vegada més, els lletrats del Congrés espanyol han reiterat la seva oposició a investigar el monarca. I una vegada més, el PSOE s'ha aliat amb el PP i Vox per rebutjar la comissió. Ja hi ha hagut cinc intents sense èxit. Ara, la investigació del GAL s'acabarà convertint en més del mateix.
Han passat molts anys d'ençà la transició democràtica però hi ha estaments i personatges que continuen sent intocables i, per tant, no investigables. Aquells demòcrates que diuen treballar per la justícia i la igualtat continuen permetent aquestes arbitrarietats.
