23 de juny de 2020
23.06.2020
Regió7

Mil nou-cents vuitanta-quatre?

22.06.2020 | 22:45
Mil nou-cents vuitanta-quatre?

Càmeres i pantalles a tot arreu, autoritarisme en ascens, anatemes convertits en dogmes oficials... És inevitable preguntar-nos si la societat del segle XXI comença a assemblar-se perillosament a la descrita per George Orwell ara fa 71 anys. S'han convertit, les tecnologies de la informació i la comunicació, en el Gran Germà que tot ho sap i tot ho controla? Vivim enxampats en una teranyina capaç de manipular-nos a través de la microsegmentació dels missatges segons perfils algorítmics? Són les grans companyies tecnològiques (en més o menys connivència amb els estats) el nou Ministeri del Pensament? Hem arribat, en definitiva, a la distòpia digital predita?

Són preguntes, totes, necessàries però a les quals, crec, podem respondre amb un prudent però convençut «no». I és que hi ha una gran diferència entre l'actual hiperconnectivitat i la ultravigilància de l'Oceania Orwelliana: la multidireccionalitat. L'omnipresència de càmeres, fixes o mòbils, terrestres o satel·litzades, i la geolocalització que proporcionen els nostres dispositius mòbils fan cada cop més complicat desaparèixer, ni que sigui 10 minuts, sense deixar rastre. Google is watching you, ja ho sabem. I això fa por, sens dubte, perquè difumina el concepte de privadesa i proporciona molt poder a qui té accés a les nostres dades. Alhora, però, en un marc democràtic, on la llibertat d'expressió, el pluralisme i la participació política estiguin raonablement protegits, aquestes tecnologies també són una valuosa eina d'autoorganització social i fiscalització del poder, capaces de desencadenar revoltes i remoure consciències. Ho hem vist a Minneapolis i a Sant Feliu Sasserra.

La clau, un cop més, és repartir, evitar la concentració de poder (tecnològic en aquest cas). Per això són tan perilloses les iniciatives dirigides a restringir els nostres usos digitals, com les que intenten prohibir els enregistraments d'actuacions policials o les que volen combatre la desinformació censurant continguts a Internet. I per això cal apostar per tot el contrari, per més transparència i per destapar, per exemple, l'origen dar-rer de les notícies falses ( follow the money, diu la gent d'XNet).

I les app de detecció de contagis? Sí, per què no? Però voluntàries, confidencials, amb data de caducitat, sense conseqüències jurídiques i auditables. Dit d'una altra manera, no poden ser obligatòries, no han de crear arxius permanents i en cap cas poden generar categories de ciutadans, amb més o menys drets en funció de les seves dades sanitàries.

Cal estar alerta contra els intents d'utilitzar les tecnologies per reforçar la concentració de poder i el monopoli de la informació, i cal preveure i activar contrapesos i mecanismes de control, des de l'administració i des de la societat. Sempre ha estat així. Però els discursos apocalíptics i tremendistes, lluny de reforçar la democràcia i la llibertat, contribueixen a incrementar la por, la desesperança i la recerca de (falses) solucions, dràstiques i definitives.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.