23 de juny de 2020
23.06.2020
Regió7

Les ocupacions de Sant Vicenç de Castellet

22.06.2020 | 22:45
Les ocupacions de Sant Vicenç de Castellet

A final de febrer, Regió7 es feia ressò de les ocupacions conflictives del poble i l'Ajuntament prometia elaborar una llista de propietaris afectats, tot demanant-los denunciar els casos; ara, a final de juny, la situació s'ha tornat molt més preocupant, ja que una setantena de cases han patit ocupacions. S'ha fet més visible el problema arran de les imatges gravades i penjades a Internet, on s'observa un home que llençava els mobles des d'un pis del carrer Enginyer Llançó per la finestra. En l'article s'informava que l'Ajuntament havia tallat la llum i l'aigua a cinc dels habitatges ocupats, en un dels quals es va trobar una instal·lació per al conreu de marihuana, però el curiós és que, sense llum ni aigua, en aquest pis encara hi viuen els okupes. Tot plegat sembla un primer disbarat, oi? Alguns ajuntaments de l'Àrea Metropolitana de Barcelona esca-nyen tant els seus habitants que no tenen altra alternativa que marxar, per tant, és un problema social: hi ha famílies que tenen dificultats per accedir a un habitatge. Però no es pot ignorar que es donen situacions vandàliques, provocades per màfies perfectament preparades per delinquir, sense que els poders públics actuïn amb l'eficàcia necessària. Cerquen cases bones, on hi ha poc trànsit, demanen a les immobiliàries quins pisos són de lloguer i en darrer terme els miren per Internet. Preparen el pis i els nous inquilins venen a ocupar-lo. També es deia a l'article que el problema de l'ocupació s'arrossega des de fa anys al Bages (només cal fer un tomb pel carrer Barcelona de Manresa) de manera que es posa en qüestió la feina de les administracions locals i comarcals, que diuen que tenen les mans lligades, i dels Mossos d'Esquadra, que asseguren que només poden actuar si atrapen els infractors in fraganti. Sembla que tothom es vol treure les puces de sobre. En aquest sentit, alcaldessa i Mossos diuen el mateix: «Un cop són dins dels pisos ja no hi podem fer res». Així, com han d'actuar els perjudicats? Posant denúncies als jutjats que amb una mica de sort es resoldran al cap de tres anys, i mentrestant què? Hauran de recórrer a la companyia Desokupa.com, de Daniel Esteve, formada per exboxejadors professionals, practicants d'arts marcials i veterans de guerra, que per 1.500 euros «solucionen» el problema? Sembla un altre disbarat, oi?

Amb una damnificada pels okupes, vaig recórrer un sector de la ruta turística de les cases ocupades, vaig observar-ne unes quantes de tapiades i altres amb cadenats a les portes. El vaixell insígnia de l'ocupació és la casa de Jaume Carné Bellmunt, dar-rer alcalde de la Dictadura, dedicat al negoci de la pedra, pare del promotor cultural i fundador de l'actual Ens de l'Associacionisme Cultural Català, Antoni Carné Parramon, mort fa gairebé cinc anys. Buida la casa, els okupes l'assaltaren i malmeteren. Amb bon criteri, l'Ajuntament va decidir tapiar portes i finestres. Un santvicentí del carrer de Sant Josep morí jove a casa seva i l'habitatge va passar a mans d'un banc que, tot i posar-hi portes antivandàliques, va ser assaltat impunement per uns individus acompanyats per dues furgonetes carregades de mobles. Després del traspàs del laboriós empresari del tèxtil Àngel Viñas i la seva esposa, la casa-fàbrica del carrer d'Osona ha estat, amb la indignació dels veïns, el símbol de la vergonya durant mesos. L'acompanyant m'explica que l'actual alcaldessa els va dir que no té poder per redreçar la situació: «Els bancs no ens escolten» i «tot plegat és molt difícil». Durant la ruta, un veí ens va dir que «em van fotre el pany»; ens assabentem que la biblioteca de la casa de «Conrado Bonvehí», un republicà d'abans que existís ERC, va ser trinxada; que l'antiga farmàcia Gelabert -que toca a l'Ajuntament-va ser ocupada dies enrere. Davant d'aquesta situació d'inseguretat, la gent no vol denunciar; no serveix de res, diuen. És cert que les ocupacions van començar fa temps, però ara potser el perill és convertir aquests «okupes vandàlics» en famílies vulnerables i legitimar-los. Sembla un tercer disbarat, oi? Doncs sí, perquè entraríem de ple en un símbol inequívoc de decadència com a societat. No oblidem que el feixisme és fruit de la por de les classes mitjanes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit