Un any i mig després ha transcendit, gràcies als mitjans (aquests periodistes, sempre explicant coses desagradables) una actuació policial lamentable i fastigosa a Sant Feliu (Sasserra). Segons una denúncia, el gener del 2019, un grup de mossos dels ARRO, sis en concret, van disparar, vexar, agredir i insultar greument un noi de vint anys. És fill d'una mare, com el meu, o com el net d'algú o el nebot de qualsevol. Quedava per dir que el sagal és negre. Un detall, un canvi de percepció. Respecte del racisme, els humans ens dividim en dos grups i un subgrup. Hi ha els antiracistes sincers, els del «no ho soc però» i el grupet que ho són. Els primers i els segons són fàcilment identificables. Als rabiosos racistes costa més trobar-los per dues raons. Contràriament al que es pugui pensar, són molt pocs i, sobretot, amaguen les seves podrides conviccions. Solament quan experimenten frustració o excitació expressen el seu pensament real. És el que li ha passat a un, com a mínim, de la sisena que van detenir el Wubi, el qual, intuint el que li podia passar, va activar la gravadora del mòbil. Som en temps orwellians de càmeres i dispositius enregistradors.

En el garbuix de veus d'agents gravades pel pobre Wubi, a on se sent que gosa anomenar «tío» a un dels oficials, hi ha un catàleg de traumes mentals en uns policies que qualsevol psicotècnic d'empresa de selecció de personal detectaria a la primera. El de l'escola de la policia de Mollet no. La selecció d'ofenses queda limitada per l'espai d'aquesta peça però se sent: «Te he disparado pero he fallado»; els coneguts «te arranco la cabeza» i «cállate la boca»; els ofensius «tú eres un mono» i «negro de mierda». «L'heroi» uniformat, amb unes referències pròpies de sèries de televisió dolentes, li etziba: «Mírame a los ojos, que soy lo más cerca que vas a ver al demonio» i acaba dient-li que «yo no soy racista, lo siguiente». A esguard d'opinador, després de la buidada d'ull a Ester Quintana, crec que aquest cas és el més greu dels últims anys. Els agents implicats han estat traslladats de Manresa a una altra comissaria amb el sou reduït. La qual cosa vol dir que vostè o jo, a Berga, a Cervera o a on siguin ara, se'ls pot trobar fent atenció ciutadana amb aquestes idees incrustades. I emprenyats. Si em llegeix i és de color negre o fosc, entenc els seus dubtes a traspassar la porta d'algun centre amb blavosos vidres enfosquits que hi ha a les capitals de comarca. El pot rebre algú que es creu el dimoni.

Després de la difusió dels fets, les reaccions produïdes són autodescriptives i qualificadores de qui les ha verbalitzat. Es poden deixar pelades i a criteri del lector. Les declaracions del conseller Buch han anat evolucionant. Primer es va fer l'indignat com si la cosa no afectés la seva responsabilitat. Després va dir allò d'un cas aïllat. Finalment s'ha compromès a fer-los fora del cos... quan hi hagi una sentència condemnatòria. Els implicats han estat citats pel jutge i s'han acollit al dret legal (i covard) de no declarar. L'obertura d'una investigació als tribunals ha provocat l'aturada de la dels seus col·legues d'afers interns, que han posat el comptador depurador a zero. Abans, ja havien dit que no eren capaços d'identificar les veus dels enregistrats entre els sis. Avui, quan les aplicacions informàtiques per fer-ho són gratuïtes. Després han aparegut uns policies autoanomenats unionistes per dir que tot és part d'una tàctica professional per aconseguir el sotmetiment psicològic d'un detingut coratjós. Vull veure els manuals a on s'explica. I conèixer el psicòleg de la seva acadèmia. La d'aquí, no la de les pel·lícules esbojarrades de Hollywood. Tot és massa seriós per fer-ne broma, fins i tot em costa lligar la ironia.