La Garrotxa llegendària honora un sant Ferriol apòcrif que no és ni el tribú romà martiritzat al segle III ni el bisbe de Llemotges, sinó un lladre penedit a qui els seus antics companys van assassinar i enterrar sota una bota, que des d'aquell dia sempre va rajar sense que fos necessari reomplir-la. Per això «semblar la bota de sant Ferriol» és una locució que expressa els dons inexhauribles, un corn de l'abundància en versió enològica, i ja sabem que totes dues meravelles pertanyen a l'univers dels somnis agradables... fins ara, quan la bota s'ha fet realitat en la figura del Banc Central Europeu, una institució que ha obrat el prodigi econòmic de rajar diners sense aturador i sense que calgui posar-n'hi. De la banca tradicional no en podien sortir més diners dels que hi entraven, però el BCE està lliure d'aquesta condició. Vostè és un govern amb problemes econòmics? Faci una emissió de deute i el BCE l'hi comprarà. No en té prou? Demani-ho als bancs del seu país, que emetran deute perquè també el compri el BCE. Amb quins diners? És clar, això no ho havíem dit: com que és un banc central, el BCE té la potestat de crear moneda; en el seu cas, milers de milions d'euros. Bilions, si cal. És com si tingués una gran màquina d'imprimir bitllets de cinc-cents al soterrani. Als de la meva quinta ens van explicar que si un banc central imprimia bitllets sense moderació, l'excés de «circulant» feia que perdessin valor i arribava la temuda hiperinflació, com la que va afectar Alemanya entre les dues guerres mundials, quan la gent usava el paper moneda per encendre l'estufa. Però des que Mario Draghi va engegar la impressora per aturar la crisi del deute de fa una dècada, i la inflació no es va moure, el banc no ha deixat d'alimentar els governs amb més i més diners per tapar els seus forats. I ara pregunto: si l'invent funciona, per què només se n'ha de beneficiar el govern? Per què la bota no ha de rajar per a tots els ciutadans? Per quin motiu hauríem de treballar, si el vi és de franc per a tothom? Euros a cabassos, i si el país deixa de produir no passa res, ja ho comprarem tot als xinesos amb els euros del BCE.
